La pel·lícula —en la seva pràctica totalitat, si li extirpem alguns trams filmats en digital— té una bellesa captivadora, però el clímax de CERRAR LOS OJOS (2023) és probablement el passatge més bell i inspirat del cinema espanyol d'aquest segle.

Hi ha artistes que matarien per poder filmar un sol minut de la filmografia de Karel Zeman. BARON PRÁSIL (1962), febril i extravagant, hauria de ser considerada una de les grans pel·lícules fantàstiques de la història del cinema.

Bellíssimes imatges de la tasca de direcció de Tarkovsky, treballant amb el director de fotografia Alexander Knyazhinsky durant el rodatge a Estònia de STALKER (Сталкер, 1979).

La gent: «no entenc el significat de LAS MARGARITAS de Chytilová».

LAS MARGARITAS de Chytilová (extraordinària pel·lícula, per cert) en un minut amputant una salsitxa, uns ous i un plàtan:

No sé si el cinema d'Harmony Korine em fascina o m'horroritza, però a BABY INVASION (2024) sí que capta com pocs aquesta era deshumanitzada, hiperestimulant, hiperconnectada i artificial que ens està tocant viure.

DEP Rebekah del Rio (1967 — 2025) 💔

Si algú té curiositat per saber com serà el Cine del Futur™ serà suficient amb apropar-se a CAUGHT BY THE TIDES (风流一代, 2024), filmada per Zhangke com una elegia sobre la fugacitat del temps i infestada de tensions ontològiques entre la imatge digital i l'analògica.

Ara que Hlynur Pálmason ha passat per Cannes, recordatori de l'existència del seu curtmetratge NEST (2022), brillant dispositiu formal on explora la relació humana amb la naturalesa i l'implacable transcórrer del temps.

Avui fa 25 anys de la première a Cannes d'ARMONÍAS DE WERCKMEISTER (2000) de Tarr. Admirem la bellesa hipnòtica de la seva seqüència inicial, on es projecta un eclipse en el sistema solar a través dels cossos ebris dels parroquians d'un bar, recreant la dansa còsmica i silent que regula l'univers 🪐

🌷 BOUQUETS 1-10 (Rose Lowder, 1995)