'Meshes of the Afternoon', Maya Deren (1943).

Traduir l'univers d'Ubú ha estat una broma seriosíssima i meravellosa: i és que, després del deliri per ser rei, decideix fer-se esclau i les aventures continuen. Les quatre obres que protagonitza i textos d'Alfred Jarry sobre el teatre per primer cop en català a @edicions1984.bsky.social! 💛

Com si no fóssim capaços d'assumir que la catàstrofe realitzada no és pas el desenvolupament de la tecnologia, sinó la coincidència sense fissures, a través de la tecnologia, entre el capital i el nostre desig.

⼺ Laura Llevadot

Caravaggio-Longhi-Pasolini a Villa Bardini. 🖤

Fas una panoràmica recent sobre l’efervescència de l’edició teatral per al blog del Grec i una setmana després queda confirmada i desactualitzada perquè s'anuncia l'obertura de la llibreria de teatre Jàssera. Visca i bon Sant Jordi teatral! 🌹

www.barcelona.cat/grec/ca/bloc...

Hi ha una performance de Pasolini titulada 'Intel·lectual': la projecció, sobre el propi cos, de la seva pel·lícula 'Il Vangelo secondo Matteo'. De llançar el cos a la lluita, i de moltíssimes més coses, en parla a 'Empirisme herètic', que acaba de publicar Lleonard Muntaner. ❤️‍🔥

Dos nous llums de guàrdia preciosos, editats per @comanegra.bsky.social i el Teatre Lliure: Tiago Rodrigues i Clàudia Cedó! 🔦

Ha estat intens traduir aquestes quasi 800 pàgines d'Elsa Morante sobre la violència de la història que van encendre totes les polèmiques: 'La Història', que Natalia Ginzburg va considerar la novel·la més bella del segle XX, ja en català a llibreries gràcies a @quadernscrema.bsky.social! 💔

Avui hem presentat col·lecció nova de textos teatrals, amb Comanegra i el Teatre Lliure. Es diu 'Llum de guàrdia' i aquests són els dos primers títols! 🔦

El moment que el públic dóna per satisfet el desig i comença a dir fluixet que ja no en vol més, no sé si per sacietat o per la culpabilitat de demanar encara, és fantàstic. Posar en escena l'excés, quina meravella la 'Gola' de l'Oriol Pla i el Pau Matas al @teatrenacional.bsky.social! ♥️

Els crits «ne me regardez pas!» d'Isabelle Huppert al final de la 'Bérénice' de Romeo Castellucci (¿una mica com aquella escena zulawskiana que ens recordava l'any passat Angélica Liddell?) i la boira del llenguatge, que deia Roland Barthes... 💔

Posar en escena l'escriptura anatòmica d'Annie Ernaux i l'obsessió visceral de 'Pura passió' demanava una idea brillant com la de Lucia del Greco al Teatre Akadèmia. Adoro el final del text: quan parla del luxe, MALGRAT TOT, de poder viure una passió per un home o una dona. ⛓️