Ja ho estic, ja... i ara amb intriga i ganes! :)

Per més context i reflexió personal aquí sota:
open.substack.com/pub/marcdesc...

A menys educació, menys tolerància per l’esforç. A menys tolerància per l’esforç, menys educació, menys ampliació de mires, de coneixement.

PD: Un altre dia comentem el que ha fet el periodisme en detriment de l’ampliació del pensament crític.

+ adormir-nos, mirar l’hora, despertar-nos i no saber què coi hem fet durant els 10/20/30mins/1h que hem estat davant la pantalla és una mostra clara que els d’Oxford saben molt: la paraula de l’any, Brain Rot (putrefacció cerebral).

És un peix que es mossega la cua, l’espiral infinit. …

+ desperti quelcom en nosaltres -o, simplement, no ens desperti res- i seguim mirant, escoltant, llegint.

La paciència necessària per seguir, per conèixer-se necessita d’un esforç, d’una educació per l’esforç i no el contrari que algunes XXSS intenten. Submergir-nos,…

+ paciència, d’aguantar, d’esforçar-se perquè val la pena. Perquè valen la pena -o, no- els 20 primers minuts d’una pel·lícula, les 20 primeres pàgines d’un llibre, les 20 primeres paraules d’un article o una opinió contrària a la nostra per situar-nos, per deixar uns segons que el cervell…

+pensament crític també hi ha una mancança de curiositat per l’entorn o fins i tot una falta de mirada cap a un jo interior.

Sobre l’“edúcame”… L’educació, quin tema! Innumerables perspectives. Em fixaré en la de l’esforç -res de meritocràcia i aquestes m, chill-, en la capacitat de tenir…

+miraments, es miri més endins que no pas al voltant. Queda clar que el que passa a l’entorn ens és una mica més igual si nosaltres estem bé. Per tant, el “actualízame” deixa de tenir pes, rellevància, interès perquè per saber sobre mi no necessito a un tercer.
O, senzillament, amb la mancança de…

Assenyalant l’esdevenir de la societat i no tant el sector periodístic -això dona per més d’un llibre-, sabent que un determina l’altre i viceversa.

Sobre l’“actualízame”, és lògic que en un sistema en què sembla que per sobreviure dignament s’hagi de ser més individualista i no tenir…

Ojalá quede registrado y se comparta, para los que no podemos ir. :)

Ya, cada camino tiene sus oportunidades y riesgos.

Lo que ahora me pregunto, pues, es si existe mayor consenso sobre la publicación de unos hechos/información en un medio o en la trata individual de la información.

Quizás en un medio hay menos consenso del que debería. No lo sé.

Quizás la sociedad ya sabe como interfiere la línea editorial de un medio y eso provoca rechazo.

Quizás lo que no sabe parte de la sociedad es como funciona un algoritmo y los efectos que puede llegar a provocar.

Es un triángulo amoroso/odioso.

Veremos quien da su brazo a torcer: el Estado con rasgos autárquicos o el empresario mil millonario.

Sea lo que sea, China va a ganar.

Probablemente, quienes cuestionan la investigación y los estudios sociales no leerán nada de esto e, incluso, lo menospreciarán.

Nos lee quien no es necesario que nos lea, y no nos lee quien nos debería leer.