Tant de bo trobem les maneres d'acompanyar les xiquetes i les adolescents del present i del futur perquè gaudisquen dels seus cossos i de les seues llibertats sense pressió, amb seguretat i des del desig propi.

El curtmetratge "La última virgen", de Bàrbara Farré, ha despertat en mi aquesta reflexió, que vull col·lectivitzar.

www.filmin.cat/curt/la-ulti...

Les xarxes socials i la indústria cultural són els canals i els còmplices, però no els únics responsables. VOX i altres agents reaccionaris neguen i criminalitzen eines essencials per a les nostres vides com l'educació afectiva, sexual i de gènere.

a violència estètica, la hegemonia del porno patriarcal i la trampa de l'amor romàntic normalitzen la cosificació i la submissió de les dones i les xiquetes amb aliances polítiques i econòmiques que ens cal identificar i assenyalar.

I, encara hui, sent que la història (la meua, la de moltes) es repetix una vegada i una altra, amb lògiques i impactes molt més agressius.

De tant en tant, he tornat a aquells moments (on cap xiqueta hauria d'estar mai) per a alliberar-me de la culpa, per a abraçar la ràbia de sentir-me tan desprotegida, per a reparar-me...

A penes en tenien informació, de sexualitat, i vam haver de descobrir-nos i explorar el món entre mites, tabús i pors.