Avui m'estreno dins del projecte de divulgació de la @ub.edu "Camins Infinits", que vol posar en contacte escolars i joves investigadors de la universitat.

La meva proposta, des de la @filcomub.bsky.social, és sobre dones intel·lectuals a l'Antiguitat.

Més informació: web.ub.edu/ca/web/laubd...

No ho veieu clar amb les presentacions d’abans? Us ho resumeixo:

Masculinització: Telesil·la d’Argos 🪖 , Cleobulina de Lindos 👨‍👧, *Hipàrquia de Maronea 🐶

Vida dissoluta: Aspàsia de Milet 💃, Safo de Lesbos 🌈, *Hipàrquia de Maronea 🐶

Malgrat que això és una investigació encara en curs, puc avançar-vos ja algunes conclusions parcials...

Segons la tradició, Cleobulina de Lindos fou educada pel seu pare Cleobul, un dels Set Savis, de qui sembla ser un alter ego en femení 👨‍👧. A tots dos els són atribuïts unes endevinalles que il·lustren a la perfecció la conjunció entre saber, enginy i poesia pròpia d’aquestes figures llegendàries.

Safo de Lesbos segurament és la poeta més coneguda del món occidental. Componia lírica coral i sembla que conduïa un grup de noies de caràcter ritual i formador. Plató l’anomenà la desena Musa i la seva poesia va ser llegida i imitada, però la comèdia també se’n mofava i se la titllava de cortesana.

Hipàrquia de Maronea és, segurament, la filòsofa grega més emblemàtica i estrafolària, d’acord amb el corrent a què pertanyia, el cinisme. S’enamorà bojament del filòsof Crates i el seguí en tot. La seva doctrina cultivà virtuts com la frugalitat, l’endurança, la indiferència i el desvergonyiment.

Aspàsia, originària de Milet però resident a Atenes, era mestra d’oratòria i va ser una important intel·lectual del seu temps. Tanmateix, no va deixar obra escrita, se’n feia befa a les representacions còmiques i ja a l’Antiguitat se la considerava una prostituta amistançada amb el polític Pèricles.

A l’antiga Grècia, aquesta autoritat cultural s’expressa SEMPRE mitjançant la 💫 paraula 💫 (λόγος).

Un intel·lectual alliçonava la societat amb discursos persuasius, raonaments filosòfics i composicions poètiques

Segur que teniu en ment la imatge de Sòcrates predicant per l’àgora d’Atenes, oi?

Què entenem per “intel·lectual” en un context en què no hi ha premsa i que la capacitat d’incidència política dels individus es limita a una comunitat? És una qüestió espinosa. 🌵

Encara que una mica anacrònic, és un terme paraigües que ens serveix per a definir figures d’autoritat cultural. ☔🥸

L’antiga Grècia era una societat patriarcal i, en general, concedia un paper secundari a les dones, limitant-los l’accés a l’educació i relegant-les a tasques de cures

Per això, sorprèn que els textos parlin de dones de lletres i de veritables intel·lectuals

Vols conèixer-les?

#HiloTesis @ub.edu