La cançó Tir na nÓg va ser composta per les intèrprets de Celtic Woman i va sortir publicada el 2015 a l'àlbum "Celtic Woman: Destiny".

En ella es parla de l'amor etern i de la promesa de viure'l de manera segura al Tir na nÓg, però també la tristessa de deixar enrere les vides anteriors.

El Tír na nÓg apareix en diverses històries celtes, com ara el mite d'Ossian o Oisín, l'aventura del rei Cormac mac Airt o la persecució de Gilla Decair i el seu cavall per part dels Fianna.

El Tír na nÓg és literalment la Terra de l'Eterna Joventut. Es descriu com un paradís d'abundància i felicitat eterna habitat pels Tuatha Dé Dannann, els déus de l'Irlanda precristiana.

Si us ha agradat aquest fil compartiu-lo i feu m'agrada! Això m'ajuda molt a mantenir la motivació i a donar a conéixer la meva recerca 😊

I recordeu que si teniu dubtes o curiositats les podeu comentar! Fins la propera 💫

Una vegada acabades les festes tot tornava al seu lloc, evidentment. El període de rauxa i de tornada a la igualtat daurada sota el regnat de Saturn finalitzava i començava un nou mes per als romans; Januarius, el mes del deu Janus.

Però això és una altra història que us explicaré més endavant!

El darrer dia de les Saturnalia s'intercanviaven més regals, coneguts com sigillaria. Eren unes estatuetes fetes d'argila, metalls o marbre que imitaven Hèrcules, Minerva, Apol·lo, Danae o Jacint entre d'altres i es tenien a casa.

Una mica com el pessebre, oi?

I sabeu què? Enmig de tota la felicitatt també hi havia temps pel crim! La conjuració de Catilina van intentar cremar Roma i matar els seus enemics durant les festes del 63 aC, Caracalla va fer un complot per carregar-se el seu germà Geta el 211 dC i Còmode va ser assassinat per aquelles dates.

Alguns historiadors i cronistes romans descriuen les Saturnalia com un moment d'embriaguesa constant amb menjars com figues, fruits secs o dàtils es repartien com caramels i tothom era igual a tothom.

També se soliar anar a les arenes a veure combats entre dones o nans caçant grues. Tot bé.

Durant la festa les convencions socials es relaxaven o s'invertien. En aquest moment es legalitzaven les apostes i s'alliberaven temporalment els esclaus, que podien vestir les robes del seu amo o seure amb ell a taula com a iguals.

La gent es felicitava dient "Io, Saturnalia" i tot plegat era com una mena de barreja entre Nadal i Carnestoltes. Era el moment de visitar les amistats i familiars i segons Plini el Jove era particularment popular regalar espelmes de cera d'abella (cerei).

La festa començava el 17 de desembre amb un sacrifici al temple de Saturn de Roma seguit d'un banquet públic i un lectisternium (banquet dels déus) on seien una efigie de la divinitat perquè gaudís de les festes.

Però com celebraven les Saturnalia concretament? Per començar cal que tingueu en compte que els romans tenien una religió oficial molt lligada a l'estat i que, a més, els hi agradava molt la festa i encara més tenir els déus del seu costat.

La festassa de les Saturnalia va durar relativament poc perquè l'emperador Octavi August va decidir que les corts civils fèien massa vacances i la va reduir a 3 dies. Més endavant l'emperador Cal·lígula les va allargar fins als 5 dies, que es van mantenir més o menys estables en el temps.

Les Saturnalia es van allargar fins a una setmana, mentre que la data original es va cedir a la deessa Ops, que personificava l'abundància de fruits sobre la terra i en alguns mites era també l'esposa de Saturn tot i que el seu culte havia estat establert pels monarques sabins abans dels romans.

Abans de la reforma juliana* del calendari, la Saturnalia se celebrava el setzè dia abans de les calendes (és a dir, 16 dies abans de començar el mes, que s'iniciava amb una lluna nova). Després, però, els romans van muntar un cacau interessant.

*Sí, d'aquest Juli Cèsar que tothom coneix.