5) Models de negoci circulars.

Superada la transició energètica, la descarbonització se centrarà en conservar els recursos. Allargar la vida útil dels productes demana solucions logístiques encara poc desenvolupades avui.

Descarbonitzar vol dir més logística i més indústria local.

4) La col·laboració amb clients i proveïdors és fonamental.

En moltes empreses no intensives en energia, entre el 60% i el 90% de les emissions provenen de la cadena de valor (abast 3).

Tots som abast 3 d’algú: la descarbonització és un repte compartit.

3) Desajust entre l’ambició del repte i els recursos destinats.

L'assoliment dels objectius de descarbonització basats en la ciència sovint es deixa en mans d’equips petits, amb pocs recursos i poc pes dins l’organització.

La sostenibilitat ha d’estar al centre de l’estratègia.

2) Les accions que depenen d’un mateix s’han dut a terme o s’estan executant.

Les empreses ja han actuat en temes com la transició energètica i l’eficiència. Hi ha accions en marxa, i moltes ja han donat resultats.

Hem començat a caminar.

1) L’ecosistema empresarial té un clar diagnòstic del punt de partida en petjada de carboni.

En les mitjanes i grans empreses, mesurar la petjada de carboni és una pràctica cada cop més estesa, en part degut a les normatives.

Les fonts principals d’emissió estan identificades.

2) Hi ha les últimes grans reserves de minerals i terres rares encara no controlades per la Xina, imprescindibles per a la indústria digital i l’electrònica.
S’estima que a l'illa hi ha 38,5Mt d’òxids de terres rares, mentre que les reserves de la resta del món són de 120Mt.

3/3

1) És clau per tenir més control sobre la nova ruta marina de l’Àrtic, que pot transformar el transport marítim mundial.

📷 @economist.com
2/3