Aprofitant que en aquesta xarxa no ens retraiem dir coses obstruses, diré que estic llegint el Parmènides de Plató i m'he commogut i esborronat amb una resposta de Sòcrates. I si coneixes el text, sabràs que aquesta potser deu ser la cosa més boja i més típicament meva que he dit mai.

Avui té presentació i jo sóc un bassal de baba.

Aquesta descripció de les fogueres a les muntanyes, cim llunyà avisant cim llunyà, que fan de mitjà de comunicació del missatge que Troia ha estat vençuda, d'Èsquil, sona com un conjur.

Jo a mi m'he fet un calzone.

Els meus pares tenien una pizzeria i avui he fet pizza amb els meus fills seguint més o menys la recepta del meu pare. La tradició és l'enyor fet esperança.

Em va costar de trobar perquè no n'editen de fa temps però si la veieu en una botiga compreu-la: el català d'aquesta traducció és una delícia i una mena de fonament de roca.

Avui a classe de retòrica hem treballat l'oració fúnebre de Pèricles. Aquest final de paràgraf en honor als joves morts a la guerra el trobo perfecte de dalt a baix. Cap esmena.

Avui soc aquí per presentar un paper d'ontologia social, contra Searle, que és un dels meus filòsofs preferits.