¡Qué top! Enhorabuena.

És boníssima. Com està contada, com actuen... L'extraordinarietat de la quotidianitat. La normalitat feta intriga. Impossible no sentir-se identificat en alguna escena. Aquesta espontaneïtat, aquesta innocència… Imagino que a qui li avorreix és perquè no deu veure res més que no sigui Marvel.

Així ho vaig veure jo. Vam sortir molt bé i, tot i el gol, seguíem en el partit. A la segona part, després de la jugada que va acabar amb un remat de Larin, no vam ser capaços de generar res més. Samú tampoc va tenir el seu dia.

La primera part bastant decent. Però a la segona part érem incapaços de generar jugades i perdíem la pilota a zones perilloses.

La segona part va ser desastrosa.

Jo no és per les derrotes (són 6/12 punts), sinó per com s’han donat. Han passat coses un poc surrealistes i hem fet errades imperdonables (sort que les de Las Palmas i València es van arreglar). També preocupa veure dues errades tan grosseres de Raíllo tan seguides… Esper que tot això no mos pesi.

Ha estat la nostra única victòria en els 24 partits que hem jugat dins els estadis del Madrid, Barça i Atlètic de Madrid a Primera Divisió durant els darrers 15 anys.

Font: Fran Martínez. @testimmallorca.bsky.social

La veritat és que me sent un autèntic privilegiat. La millor manera de pair la contundent derrota d’ahir.