Joan Ferrer i Jané
joanferrerijane.bsky.social
Joan Ferrer i Jané
@joanferrerijane.bsky.social
Epigrafista dedicat a l'estudi de les llengües i escriptures paleohispàniques. Informàtic en excedència al
@portdebarcelona. Badaloní de Baitolo, ara a Baŕkeno.

https://ub.academia.edu/JoanFerreriJan%C3%A9
La setmana que ve, Eduardo Orduña i jo presentarem una comunicació sobre els numerals ibèrics i la seva contribució a la reconstrucció del protobasc al First International Conference on the History of Basque (#ICHB1) a Vitoria (25-27/11). Programa i resums:👇https://sites.google.com/view/ichb1/home
November 19, 2025 at 7:52 AM
El proper dijous 13 de novembre participaré a les activitats de l'exposició "In illo tempore. Granollers en època romana" amb la conferència "Paraules que moren. El final de la llengua ibèrica". Museu de Granollers (19h). Què han fet els romans per nosaltres?🤔
www.granollers.cat/agenda/cultu...
November 10, 2025 at 8:00 AM
Ja està disponible en obert tota la informació de les fitxes de la BD Hespèria de les zones C i D (Catalunya) amb més de 500 inscripcions ibèriques de més de 130 jaciments, amb fotografia i/o dibuix, transcripció, descripció epigràfica i bibliografia. Bona Diada. hesperia.ucm.es/cat/index.php
September 11, 2025 at 6:49 PM
Excel·lent conferència d'Iñigo Olalde al MAN sobre l'arqueogenètica del 1er mil·lenni aC a la Península Ibèrica. Esperem que a mesura que el nombre de mostres d'ADN antic augmenti, es pugui verificar si hi ha alguna correlació amb les dades lingüístiques youtu.be/4v4nmpZjWaU.
August 9, 2025 at 8:15 PM
Conferència de Javier Velaza al Museo de Navarra el passat 21 de març, on fa un balanç de les investigacions sobre la mà d'Irulegi en els darrers 3 anys: youtu.be/6zQbPt7cV-I. Així com de Mattin Ayestaran sobre el jaciment i el seu context arqueològic. youtu.be/J2zNZC2GtIg.
April 3, 2025 at 7:15 AM
Conferència a càrrec del Dr. Joaquín Gorrochategui www.ub.edu/portal/web/f...
March 25, 2025 at 8:13 PM
Mañana estaré en el Museo Arqueológico de Murcia para dar una conferencia sobre la lengua y las escrituras ibéricas, con especial atención a los textos de la Región de Murcia, que incluye dos piezas especiales: Los plomos del Cigarralejo y de Coimbra del Barranco Ancho en alfabeto grecoibérico.
March 25, 2025 at 8:30 AM
Les incompatibilitats dels numerals ibèrics amb el que s’havia previst des de la reconstrucció del protobasc no són un problema, ja que la seva reconstrucció parteix del supòsit que no existeix cap llengua relacionada, per tant, noves evidències -> canviar la reconstrucció.
13/13
February 22, 2025 at 8:00 AM
Arribats aquí, hauria de ser ja evident que aquests són els numerals ibèrics i que les similituds amb els bascos no són fruit de l'atzar. Així, vist que les probabilitats del manlleu de tot el sistema és molt baixa, l'alternativa + probable (de llarg) és la relació genètica
12/13
February 22, 2025 at 8:00 AM
En els primers treballs d’Orduña el sistema era suportat per uns 25 elements i en la meva proposta del 2009, per uns 50. Actualment, ja arriben a 75, tot i que com que en alguns elements es referencien dos o més numerals, el total de referències unitàries és de prop de 100.
11/13
February 22, 2025 at 8:00 AM
També és un indici favorable que els numerals lèxics apareguin en làmines de plom, on apareix śalir (plata) i expressions metrològiques simbòliques. La complexitat de les operacions comercials requereix l'ús de numerals lèxics: cardinals, ordinals, partitius, fraccions, ...
10/13
February 22, 2025 at 7:45 AM
La prova per oŕgei ve del dolium de Ruscino que porta la marca post cocció de capacitat ogei, ja que per les seves dimensions està per sobre del de Badalona (17 àmf.) i per darrera del de Santa Pola (23 àmf.), tot i que no serien àmf. Q de 26l, sinó de 34,5l (690/20=34,5).
9/13
February 22, 2025 at 7:44 AM
També podem validar el valor d'abaŕ, ja que està en un pes de ~424gr amb el text ustainabaŕarban ((ustain+abaŕ)+ar)+ban, interpretable com "un (pes) de 10 ustain", unitat desconeguda, però sí sabem que la unitat de ~42gr (otar) era un pes de referència gràcies als ponderals.
8/13
February 22, 2025 at 7:44 AM
Pel que fa a les proves de valor, les més evidents estan a les marques de valor de les monedes de bronze d'undikesken, que s'emeten des de 1/2 s. II a 1/2 s. I aC, on les unitats porten la marca etaban (eta+ban), les meitats eterder (eta+erder) i els sisens śeŕkir (śei+kir).
7/13
February 22, 2025 at 7:44 AM
En el cas de la unitat (ban) també identifiquem el seu ús com a plausible determinant de substantius de forma que podria estar actuant com a article indeterminat, tal com passa a moltes llengües: śalirban en monedes de plata, eŕiarban en tenalletes, kaśtaunban en torteres.
6/13
February 22, 2025 at 7:44 AM
En alguns casos també podem identificar plausibles ordinals o partitius, on al cardinal se li afegeix el morfema -ei, seguint l'exemple dels aquitans Borsei (5è) i Laureia (4rt), com baneia (1er), biei (2on), śeŕkir (6è, irreg.), sisbibei (7è), sorsei (8è) i abaŕiei (10è)
5/13
February 22, 2025 at 7:44 AM
També identifiquem numerals actuant de quantificadors d'elements que ja havien estat identificats com a quantificables, sovint usats en expressions metrològiques amb numerals simbòlics, com śalir, otar, lakei o kitar: śalibos, kiteibors, atulakeibors, lakeiśei i otalau.
4/13
February 22, 2025 at 7:44 AM
Per formar numerals complexos de l’11 al 19 i del 21 al 29, les bases, abaŕ (10) i oŕgei (20) combinarien amb els àtoms de l'1 al 9: abaŕkebi (12), abaŕgeborste (15), abaŕśei (16), oŕgeikelaur (24), amb l'ús opcional de la conjunció ke. Per la desena següent: oŕgeiabaŕ (30).
3/13
February 22, 2025 at 7:44 AM
La proposta és d'Orduña 2005: www.academia.edu/145.... Ampliada per mi 2009: www.academia.edu/425.... Però Lakarra i Gorrochategui opinen que no està provat que siguin numerals, atribueixen les similituds a l'atzar i rebutgen tant manlleu com parentiu ojs.ehu.eus/index.ph...
2/13
February 22, 2025 at 7:44 AM
La identificació del sistema de numerals ibèric parteix de la semblança formal amb els bascos, però està suportada també per la combinatòria per formar numerals complexos, pel seu ús en contextos propicis i per proves de valor per 1/2, 1, 6, 10 i 20. academia.edu/5269779...
1/13
February 22, 2025 at 7:44 AM
Ha estat un plaer participar en el documental 'Tarteso, un reflejo en el Guadiana', amb @CTarteso, @CarrascoBea i @cextremadura TV, per parlar de l'abecedari del Turuñuelo i del d'Espanca. Espero que les troballes futures ens permetin seguir col·laborant. www.canalextremadura...
February 19, 2025 at 7:00 AM
La sorpresa ha estat que tampoc és possible unificar la unitat de capacitat de les marques llatines a l’àmfora quadrantal (~26 l.). Tot apunta a l’ús d’unitats de mesura locals (M), de 25 a 35 l., que coincideix amb el rang de capacitats de les àmfores de vi més habituals.
10/10
February 16, 2025 at 7:02 AM
Si el dolium de Ruscino en lloc d'ogei portés un XX, la relació entre dimensions i marca seria coherent amb la dels dolia llatins, ja que està per sobre del de Badalona (17 àmf.) i per darrera del de Santa Pola (23 àmf.), però no serien àmfores quadrantals de 26l (690/20=34)
9/10
February 16, 2025 at 7:02 AM
Si ordenem els dolia estudiats de + a - segons el volum estimat, queda clar que queden ordenats de + a - d’acord amb la seva marca (- Can Geli), cosa que confirma que la marca expressa la capacitat, però tots (- Badalona) s'allunyen de la marca en àmfores quadrantals de 26l.
8/10
February 16, 2025 at 7:02 AM
Per calcular la capacitat he usat 3 fórmules. (B) V= (π*4:3)[(h +D):4]3 el volum d’una esfera de diàmetre=1/2 alçada i amplada. (T) V= (πh:12)(2D2+d2) el volum d’una bota de diàmetre de la base=1/2 boca i base.(C) Una fórmula en R (Cheung et al. 2021) onlinelibrary.wiley....
7/10
February 16, 2025 at 7:02 AM