Es parla molt dels principis i poc dels finals. I Frankenstein té un dels millors finals de la literatura del segle XIX.
M’agrada com queda ressonant en el buit durant molt de temps, mentre se t’encongeix el cor.

Gràcies, gràcies, gràcies!
Més d’un segle després de la publicació, “Vera” a la llista dels més venuts.
L’enhorabona, Elizabeth!

Educar no implica només acumular continguts, sinó aprendre a relacionar-los d’una manera estimulant i creativa.
No entendre això és resignar-se a viure sense l’emoció dels descobriments d’altres i del propi pensament.
Quina generació més mandrosa, solitària i avorrida q vindrà!

“Duo”,
de Colette,
el Petit Plaer de juny.

Mai havia vist tan bonica la carretera de les Aigües. Aquest és el camí del guarda Anton, que enllaça amb la gossera.
Per si us ve de gust fer-hi un volt.

Els que vivim pels volts del mercat de la Llibertat no tan sols tenim la gran sort de viure en obres permanents, sinó que, a més, ara podem gaudir d’una “xurreria conscient” amb salses veganes i explicacions en anglès. Em sap greu fer-vos tanta enveja!

2a edició de “Tomàquets verds fregits”!!!!
Towandaaaaaaaaaa! 💥🍅💥🍅

“—No crec q hagi obert mai cap llibre q no parli de la inconstància d’alguna dona. Fins les cançons, en parlen! Però potser direu q tots aquests llibres han estat escrits x homes.
—Potser sí. Nosaltres no hem tingut l’oportunitat d’explicar la nostra història com els homes.”
😎👇

Bona part dels mals del món venen perquè no sabem avorrir-nos bé.
En això (i en moltes altres coses) els gossos ens van molt per davant.

Jo després del primer dia de gimnàs.
La il·lustració és de Richard Scarry.

Comparteixo totalment els gustos literaris de Wallace i Gromit.
Els de Wallace amb regust de formatge; els de Gromit escrits per gossos.