Al poble de mon pare ens diuen forasters.

Pueblo chico infierno grande.
Deia sempre la tieta gallega i emigrada a l'Argentina de molt joveneta d'una amiga meva nascuda allà i q va fer el camí invers.
La tia Lola va retornar per tenir cura dels seus pares i ja era gran, uns 50a, com per suar moltíssim del què diran.

La gent q té paperetes premiades ha perdut una oportunitat d'or per demostrar bonhomia i anar tots a una.
I fer una magnífica publicitat al poble.
La colla de joves va cometre un error garrafal, d'acord, però és assumible. És molt cutre i rastrer q es quedi sense premi aquell q t'ha donat la sort.

Deu tenir water japonés, oi?
Oi?!!!

El objetivo no es que desmintamos un bulo, una mentira, una desinformación o una chorrada, el objetivo es que la gente dude de la verdad.

Como diría el Maki: "pos bueno, pos fale, pos malegro".

Ssssassto!

Potser és al jardí d'algú massa espavilat.
Ens faríem creus de les "coses" públiques q acaben en jardins privats de gent "important" o ben conectada i, de cara a la galeria, han estat vandalitzades o robades per delinqüents comuns.
Se n'obliden q avui dia l'obrer més baix porta un mòbil a la mà.

A mí no hace falta que me maten, solo con dejarme sin sanidad pública ya soy cadáver 🥲

Ací una asmàtica...