N'hi ha sense sucre, Quim.

El meu cervell ha hagut de fer un munt de passes per situar el Haile i separar-lo del Selassie.

La rentrée!

Jo tenia 34 anys, eh... però crec que abans només m'havien fet anàlisis una vegada, i no n'estic segur. I era una època que esmorzava com un animal. Els resultats eren terrorífics. Aquest estiu feia 7 anys que no me'n feia i també va anar de poc que no passo per la nevera.

Hòstia, és bo també aquest!!!

El PGB!

Fes com un que sé jo, que no li havien fet mai anàlisis i no sabia que havia d'anar en dejú. A aquest subjecte el metge li va fer repetir 3 vegades la mostra pquè sortia a punt de morir. Fins al dia que li van oferir un entrepanet quan sortia i va dir que no, gràcies, que ell esmorzava aviat i fort.

Ni idea... Moncada és una figura estimada i respectada. Va fer bé el que va fer i se'n va anar massa aviat. I ningú no està lliure de ser grapejat, és clar.

Jo no toco el violí si no em pregunten, que consti.

Per cert, la Maite fa el que pot i més, el meu tuit no té res de judici sobre el que s'hi diu. Treballar pel català a Saragossa, imagina-t'ho, quan te l'estan colant a Gràcia.

Són discussions, converses i articles que ja les teníem i els escrivíem fa 30 anys. Ara ja és tard fins i tot per riure o sorprendre-se'n... És tot més agre que rissible, IMHO ens queden 20 anys de català a la Franja.

I am so sorry for your loss, Joanna.

Ens falta una bona novel·la de campus. 🙃

Però falla gairebé sempre, no? A Belles Arts, als 90, vaig veure coses esgarrifoses. I a la UPF ca. 2000 era un autèntic escàndol. Llevat d'alguns (molt) pocs professors/es, la major part de professors/es feien que no passava res i un percentatge no petit, hi col·laboraven de grat.

☺️

I ara, és una expressió afectuosa, així com còmica, a Saidí.

Adelante, comandante!