🗓 Ja tenim programats els llibres que llegirem el curs que ve. Comencem a setembre amb #Totselscontes, de #MercèRodoreda, que podeu llegir durant l'estiu.

I seguirem amb llibres de @marinagarces.bsky.social #ximocaturla #Txèkhov i @francescribera.bsky.social 📚

Sí.
Primer projecte, després organització.

-Ah! D'enlloc, d'enlloc!-va concloure. Ja m'havia entès.
Va canviar de tema i al cap de cinc minuts ens acomiadàvem.
Ell va anar cobrant segons allò pactat i, el què és més important, els petits creditors també.
Em va quedar un regust de satisfacció d'aquella conversa que avui he recordat.

-Bé, que haguem marxat.
-Que ja no sou al Passeig de la Pau?- vaig respondre-li fent-me el boig.
-Sí. És clar, vull dir que haguem tret la seu social d'aquí.
-Però hem quedat que l'heu dut a València? D'on l'heu tret?- vaig preguntar amb voluntat de conclusió.

Vam quedar en silenci, jo esperant que continués i ell esperant que jo intervingués per tranquil·litzar-lo.
En aquell silenci vaig entendre que estava preocupat, catalanistes radicals com érem, que ens prenguéssim com una ofensa aquell fet.
-Com veiem el què?- vaig respondre'l finalment.

pocs dies després de signar els nous tractes, va venir el delegat de Caixabank a veure'm, volia parlar amb mi. Després de divagar i parlar del temps una estona em va dir.
-Bé, ja saps que hem dut la seu social a València...
-Sí. Li vaig respondre.
-Bé, no sé com ho veieu...

havíem aconseguit que Caixabank ens endrecés un deutes antics i (oidà!) que ens concedís una pòlissa de crèdit per apaivagar la situació, sobretot amb aquells petits creditors que no tenen la força de les multinacionals de cobrar per collons.
Res, tot això per contextualitzar. El cas és que

gràcies a una gestió de pulcritud malaltissa, començar a reduir el monstruós deute, començar a pagar factures atàviques a petits proveïdors i guanyar la confiança dels bancs que feia temps que evitaven passar per la Plaça Sant Pere. Estàvem content perquè la nostra gestió traspuava i

Sehh!!