Mentrestant, l’èxit de Mamdani ens ensenya que el viratge de la joventut cap a l’extrema dreta no és universal ni irreversible.

✍️
@martaribera.bsky.social

naciodigital.cat/opinio/rosal...

4/4

El racisme, el patriarcat, l'heteronormativitat i el tradicionalisme que reivindica l’extrema dreta han resistit en la societat catalana i espanyola, més amagats durant temps, i ara volen recobrar un espai que en el fons no havien perdut.

3/4

La idea de rebel·lia [de la Rosalía i els joves] és interessant si entenem que el context polític actual està servint per normalitzar discursos extremistes que semblaven superats, però que no havíem erradicat ni de lluny.

2/4

També podeu escoltar les principals conclusions aquí:
open.spotify.com/episode/1tWM...

Qualsevol cosa que puguem fer, ens la podem permetre. I sabem construir i rehabilitar habitatge digne i sostenible, accessible i democràtic, públic i cooperatiu. Fem-ho.

És una política eficient i que cap actor privat pot garantir sense recórrer a assegurances costoses o a intermediaris que encaririen encara més el preu final. Si no es fa aquest programa d’inversió massiva, és per un problema de correlació de forces.

A més, no cal ser keynesià per defensar aquesta despesa. La inversió en habitatge és una despesa social que es paga per si sola. Que un ajuntament o una cooperativa no tinguin finançament per fer habitatge públic no és una limitació econòmica: és una decisió política.

Ens cal reclamar la infraestructurapública i de qualitat per arribar-hi en tren. I ens cal fugir de la idea que la costa només es digna de ser viscuda si és en exclusivitat.
elmon.cat/moneconomia/...

Però ens cal més vida a la platja, més enllà de les vacances. Ens cal reivindicar-ne l’ús quotidià, el de celebracions amb família, amistats i veïnes.

Legalment, pot ni podrà ser mai de propietat privada. Això vol dir que a casa nostra, la platja és per definició espai públic i bé comú.

10/10
Entre les dones no triomfa tant perquè justament la institucionalització del feminisme ha estat una de les raons per les quals ha millorat la seva situació. Mirar al passat suposa perdre drets i llibertats.

9/10
L’extrema dreta capitalitza la frustració dels joves per la precarietat i la canalitza amb un missatge institucional. Triomfa perquè romantitza el passat: ven que la vida fa 40 anys era millor i més fàcil, sobretot pels homes acomodats, blancs i heterosexuals.

8/10
La situació econòmica dels homes ha empitjorat, però ho ha fet en general per TOTS els joves, també per les dones, i elles no es troben en una posició molt més favorable que els homes.

7/10
…però el nivell de renda mitjana de les dones menors de 29 anys ha crescut menys en els últims 5 anys que la dels homes i s’ha mantingut per sota de la dels homes

6/10
No només es tracta de mercat laboral, sinó condicions de vida: hi ha més homes que dones vivint amb els pares …

5/10
Les dones accedeixen al sector públic després d’estudiar més, millorant així les seves opcions laborals. Abans dels 25 anys hi treballen més homes, però entre els 25 i 29 anys la tendència s’inverteix: hi ha més dones que homes al sector públic.