Ara bé, en una època on tothom parla de memòria històrica, sovint sense saber gaire res de la II República, la guerra civil i el franquisme, sembla més necessari que mai llegir els diversos punts de vista dels qui van viure aquella època de primera mà.

Mig amaga injustament els magnífics reportatges que l'autor va fer del món rural català durant el primer quadrimestre de 1933, ben allunyat de les Corts.
Pla no és un cronista imparcial. És un home de partit, de la Lliga Catalanista (dreta catalana), per ser més exactes.

Ara bé, de Sèneca sempre diré que el millor que va escriure fou el seu teatre. Sense ell no tindríem un Shakespeare ni un Marlowe, ni tants altres de magnífics dramaturgs barrocs. Potser s’hauria d’haver limitat a això, a les tragèdies d’escenari.

>>caracteritzat per l’amor al poder, a la influència social, al sexe extra marital i al luxe, que poc o gens cassaven amb l’esperit de l’estoïcisme, del qual fou tan bon propagandista.

Tendim a pensar que va condemnar la república des del minut 0, però, dins del seu posat incrèdul, jo diria que sí li va donar una oportunitat, fins a l’extrem d’entusiasmar-se moderadament.

Segurament, sempre llegirem “Polèmica. Cròniques Parlamentàries (1929-1932)” influenciats pel rol de l’escriptor empordanès a la Guerra Civil.