L'ull humà té una "resolució" màxima: podem distingir al voltant de 60 fotogrames per segon. Si desplaçem l'espill suficientment ràpid, no podem detectar els patrons individuals, i observem una mena de taca lluminosa.

Encara que la càmera pot registrar més fps, també observem aquest efecte.

Michelson: la interferència per divisió d'amplitud depèn de la diferència de camí òptic entre els dos feixos que es reflectixen en cada espill. Com que són fronts esfèrics i tenim simetria de revolució respecte l'eix on es troben les imatges d'aquests espills, el patró d'interferència és circular.

En aquest muntatge, per realitzar de forma precisa les mesures, un factor important és la bona col·limació de la llum, de manera que treballem amb un feix paral·lel. Açò s'aconsegueix amb una lent condensadora i una col·limadora. En el vídeo, observem que el feix varia molt poc amb la distància.

Polarització: encara que no podem observar directament com oscila el camp elèctric, sí es possible caracteritzar aquest inferint sobre la intensitat, que sí podem mesurar. El muntatge adjunt permet la mesura dels paràmetres de Stokes, que es relacionen unívocament amb l'estat de polarització.

En la foto podem observar que el patró no soles depén de la forma de l'escletxa; també influeix l'orientació respecte la direcció de propagació. En aquest cas, al girar lleugerament l'escletxa, veiem un patró el·lipsoidal. L'eix major de la imatge es perpendicular a l'eix major de l'objecte #LabOPT

Patrons de Fraunhofer: quan la llum travessa una escletxa, la difracció crea uns patrons que depenen de la forma d'aquesta. Si utilitzem una doble escletxa amb forats iguals, la interferència entre les ones modula el patró d'una sola a través de línies paral·leles, com es veu a la 3a imatge. #LabOPT