Necessitem recuperar la capacitat de somiar, si volem escapar del malson que ens envolta. I ho hem de fer fora de les xarxes socials. Retrobant-nos amb les nostres veïnes i veïns, retrobant-nos amb nosaltres mateixos.

La política és raó, sí, però també és pedra i sang, memòria i esperança. I a l’esquerra li cal una pausa profunda, una respiració llarga que li permeta repensar-se, retrobar causes capaces de mobilitzar, idees que siguen alhora necessàries i possibles.

És un discurs fal·laç que únicament accelera la pulsió de mort que travessa el món.

apel·la a les classes populars i mitjanes amb propostes simplistes, posant el focus en els col·lectius més vulnerables, mentre protegix els privilegis dels qui sempre han estat a cobert. Atia l’odi mentre reduix els impostos a les elits i retalla en serveis públics.

Cap ideologia posseix la clau secreta per a afrontar els reptes descomunals del present. I, tanmateix, l’extrema dreta -i cada cop més també la dreta- ens oferix miratges:

Dir que “tots són iguals” és una forma de cinisme que ens deixa desarmats. El nihilisme és el fertilitzant perfecte per al creixement de l’extrema dreta: s’alimenta de la desafecció, del desencís, del sentiment que res no pot canviar.

Tant l’esquerra com la dreta són maquinàries humanes: busquen el poder, es desgasten en lluites internes i no són immunes a la corrupció. Però també són portadores d’ideologies, de visions del món.

Però cal apartar-se dels falsos profetes. No existixen solucions fàcils a problemes complexos.
La política sempre ha estat un combat de voluntats, de desitjos i d’interessos enfrontats; un terreny aspre, però imprescindible.

Malson= pesadilla.

Sí, es esperar muchísimo. No conoce la decencia. No la conoce en absoluto.

Anem a menjar-nos-ho.

Colm Toibin: Brookling, Long Island, Nora Webster.

Pero sale su cuenta abriendo un artículo de Lo País. :) elpais.com/opinion/2025...

Charlatanes sobretodo.

Exactament, Enric. El documental de France 5, el llibre de Belton i tanta i tanta informació al respecte. Increïble, però cert.

¿A las 19:88? Bien, también, ¿no?

234 no és el 324. És un impresentable, sí; però no tant. És un compte fake.