Si vas a la llibreria, siguis crític. Segur que trobes mil alternatives.

Bonus track: la presentació del llibre la va fer Marta Alòs, escriptora i exdiputada de CiU que últimament també destaca per posicionaments d’odi i xenòfobs. Ella també ha tret llibre. Estem segurs que, tard o d’hora, Alòs tindrà un paper rellevant dins d’AC.

1. Masip és dirigent d’Aliança Catalana a Lleida.

2. L’obra està farcida de suposats dialectalismes que no són més que un català mal escrit (perqué, peró, anave, ere, ancenc en lloc d’encenc), un exercici més pròxim al blaverisme que un favor al català.

Si l’accés a l’aprenentatge i ús social del català disminueix, la llengua perd valor. Per això, cal tenir presents dos eixos: un d’horitzontal (el tu a tu, els espais informals, la relació comunitària) i un de vertical (les estructures estatals contra la llengua catalana).

Darrere del conflicte entre llengües hi ha un conflicte de poder. El procés de substitució lingüística reduir els àmbits d’ús del català i aquest deixa de ser un recurs per ascendir socialment.

Per aconseguir-ho cal també posar el focus en les estructures de poder i batallar contra uns Estats (espanyol i francès) que pretenen ocupar i substituir les funcions socials del català.

El filòleg Roger Campdelacreu ens va parlar de com la llengua és una pràctica social que construeix identitat des de la socialització i, en aquest sentit, és fonamental que el català sigui la llengua principal en espais de relació entre les diferents comunitats que vivim en un mateix indret.