Portada de la publicació del PSAN, Fulls d’Informació d’agost de 1985, un any després de la mort de Villaescusa, on es veu una acció en la seva memòria i la inscripció “La lluita continua”

Cartell de la Plataforma per la Unitat d’Acció de l’homenatge a Toni Villaescusa del 21 de juliol de 1996 a l’aplec del Pi de les Tres Branques. A la part inferior hi aparèixen tots els col·lectius que formaven part de la PUA en aquell moment.

El número 34 (2a època) de la revista Lluita, publicació del PSAN —organització on militava Toni Villaescusa—, va recollir a la pàgina 8 la seva mort i les detencions posteriors.

Targetó commemoratiu editat per l’MDT, repartit al Fossar de les Moreres l’Onze de Setembre de 1984, pocs mesos després de la mort de Josep Antoni Villaescusa. Incloïa la lletra de La cançó dels patriotes.

Pau Juvillà reconeix la trajectòria de Ramon Subirats i Coral, militant per l’alliberament nacional i influenciat pel pensament llibertari. El seu compromís, com el de tantes altres persones anònimes, han estat fonamentals per construir l’esquerra independentista que coneixem.

El 6 d’octubre de 1934 no és només la proclamació de Companys, sinó un moment clau per al catalanisme polític i obrer. Estivill el narra des de dins, com a periodista i militant que va viure els fets a peu de carrer.

El llibre Cròniques colonials. Cròniques d’una ocupació, de Manuel de Pedrolo, recull articles dels anys vuitanta on l’autor analitza la dominació de l’Estat espanyol sobre Catalunya amb una mirada independentista i anticolonial que continua plenament vigent.

Fa 50 anys el PSAN-P s’adheria a la Carta de Brest, una aposta per la sobirania, la independència i el socialisme des de les nacions oprimides d’Europa. Roser Valverde i Aleix Solé en recuperen la memòria i la vigència amb una recerca per als debats actuals.

Ho vam donar tot, de Cristina Farré, repassa una vida marcada per la militància, la presó i l’exili. Criada en una família catalanista, hi explica el pas per la lluita antifranquista i l’exili a Algèria, Colòmbia i Cuba.

La biografia d’en Toni Lecha, militant comunista i independentista, és també la crònica d’un país en lluita: de la Caputxinada a l’estratègia d’Unitat Popular que culminaria en la CUP. Història personal i col·lectiva, entrellaçades per transformar-ho tot.

El 1926 naixia el Partit Comunista Català, primer partit comunista d’obediència estrictament catalana. Fundat per joves nacionalistes radicals, posava l’autodeterminació al centre i actuava al marge del PCE i de la Internacional Comunista. Un comunisme català, heterodox i arrelat.

"Obri els ulls, passa a l'acció". Cartell de Maulets del #8M del 2000. Hi apareix una poesia de la Maria Mercè Marçal, la Divisa: "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."