Gràcies pels teus missatges i experiència Roser 💜
Una abraçada des de VLC. Un plaer!

Doncs sí… Cal acceptar les nostres limitacions. I t’entenc! A poc a poc treballe l’exposició a eixa “imperfecció” (també amb ajuda de la psico i la meua xarxa). En un futur farà menys por i tal vegada seré menys reactiva. Em quede la resignificació que m’oferixes de la vocació 🥰

Totalment d’acord, Roser! Gràcies, companya 💜

Gràcies a tots/es les i els compis de feina (de les xarxes i fora d’elles) que ajudeu a deconstruir eixa façana. M’ajudeu molt, i de segur que al vostre alumnat i entorn també 💜

Ara entenc millor que, entre altres coses, en nom de la vocació acceptem moltíssima pressió i la interioritzem com una veritat monolítica suportada per miratges (per exemple, xarxes socials de profes que semblen agència de viatges Corte Irlandés)

Se’ns oblida (a qui no ho veu i a mi, que m’ho invalide) que acompanyar en el temps i l’espai a 25 adolescents diferents (cada hora) amb les seues mogudes, dificultats, facilitats… és prou desafiant i, sobre tot, esgotador. Qué també és molt estimulant! Però és feina. No el meu plaer vital.