Víctor Català
@catalavictor.bsky.social
Pseudònim de Caterina Albert i Paradís. 1869-1966.
Escriptora escalenca.
Escriptora escalenca.
El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l'ombra, però el quart està reservat a l'ombra exclusivament.
Pròleg d'Ombrívoles
Pròleg d'Ombrívoles
August 20, 2025 at 2:32 PM
El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l'ombra, però el quart està reservat a l'ombra exclusivament.
Pròleg d'Ombrívoles
Pròleg d'Ombrívoles
Un punt de dubte, de vacil·lació, tremolà, esmaperdut, al fons dels ulls seriosos, devinguts relluents, de l’estudiant.
"Temptació", La Mare Balena
"Temptació", La Mare Balena
August 11, 2025 at 12:59 PM
Un punt de dubte, de vacil·lació, tremolà, esmaperdut, al fons dels ulls seriosos, devinguts relluents, de l’estudiant.
"Temptació", La Mare Balena
"Temptació", La Mare Balena
Vint-i-quatre hores sens sentir sa galta
entre mos pits encloterar-se,
dolça, i ses parpelles no aclucar amb mos llavis!…
La infanticida
entre mos pits encloterar-se,
dolça, i ses parpelles no aclucar amb mos llavis!…
La infanticida
July 20, 2025 at 8:12 PM
Vint-i-quatre hores sens sentir sa galta
entre mos pits encloterar-se,
dolça, i ses parpelles no aclucar amb mos llavis!…
La infanticida
entre mos pits encloterar-se,
dolça, i ses parpelles no aclucar amb mos llavis!…
La infanticida
Una de les petiteses més boniques que hi ha al món són els ulls de les aus.
“El drama del pati”, Mosaic. Intimitats
“El drama del pati”, Mosaic. Intimitats
June 27, 2025 at 8:16 PM
Una de les petiteses més boniques que hi ha al món són els ulls de les aus.
“El drama del pati”, Mosaic. Intimitats
“El drama del pati”, Mosaic. Intimitats
En la branca més alta del primer arbre del camí, cantava una cigala; sota per sota de la branca, a terra, s’estenia un llarg acopi de pedra esmicolada.
“Dionissos”, Contrallums
“Dionissos”, Contrallums
June 11, 2025 at 4:20 PM
En la branca més alta del primer arbre del camí, cantava una cigala; sota per sota de la branca, a terra, s’estenia un llarg acopi de pedra esmicolada.
“Dionissos”, Contrallums
“Dionissos”, Contrallums
—Tu, noi: seny, força seny. No te’n descuidis: si no, te’n penediries… Tens el cor més flac del que et penses.
"Substitució", La Mare Balena
"Substitució", La Mare Balena
May 30, 2025 at 1:36 PM
—Tu, noi: seny, força seny. No te’n descuidis: si no, te’n penediries… Tens el cor més flac del que et penses.
"Substitució", La Mare Balena
"Substitució", La Mare Balena
Mai havien arribat a capir-ho que s’estimaven de bo de bo: com el bou el jou, duien ells la vida, distretament, sense donar-se compte ni somiar en deslliurar-se d’aquella pesantor que els feia baixar el coll i no els deixava veure més que l’estretor del solc que obrien.
"Ànimes mudes", Ombrívoles
"Ànimes mudes", Ombrívoles
May 9, 2025 at 3:41 PM
Mai havien arribat a capir-ho que s’estimaven de bo de bo: com el bou el jou, duien ells la vida, distretament, sense donar-se compte ni somiar en deslliurar-se d’aquella pesantor que els feia baixar el coll i no els deixava veure més que l’estretor del solc que obrien.
"Ànimes mudes", Ombrívoles
"Ànimes mudes", Ombrívoles
Aleshores les roses, sentint que s’acabava la seva festa i els hi venia dolçament la bona mort, se blincaren sobre ses tiges verdes i, despullant-se, enrosaren la muntanya d’una pluja de fulles marcides.
Solitud
Solitud
April 23, 2025 at 2:01 PM
Aleshores les roses, sentint que s’acabava la seva festa i els hi venia dolçament la bona mort, se blincaren sobre ses tiges verdes i, despullant-se, enrosaren la muntanya d’una pluja de fulles marcides.
Solitud
Solitud
Marxàrem tot lo de pressa que permetia el seu caminar insegur. Gairebé no vam obrir boca en tot el camí. La meva curiositat, més desperta que mai, em permeté, no obstant, ésser humà.
“El bes amb cua”, Jubileu
“El bes amb cua”, Jubileu
April 16, 2025 at 5:07 PM
Marxàrem tot lo de pressa que permetia el seu caminar insegur. Gairebé no vam obrir boca en tot el camí. La meva curiositat, més desperta que mai, em permeté, no obstant, ésser humà.
“El bes amb cua”, Jubileu
“El bes amb cua”, Jubileu
Una polsina finíssima de cendra ho enfredorí tot, cel i terra, les llunyanies es velaren mateix que un vidre a una alenada tèbia i es féu un minut d’absolut silenci, com si el món es recollís en ell mateix, embasardit, davant l’arribada del misteri.
“La pua de rampí”, Contrallums
“La pua de rampí”, Contrallums
March 30, 2025 at 9:49 AM
Una polsina finíssima de cendra ho enfredorí tot, cel i terra, les llunyanies es velaren mateix que un vidre a una alenada tèbia i es féu un minut d’absolut silenci, com si el món es recollís en ell mateix, embasardit, davant l’arribada del misteri.
“La pua de rampí”, Contrallums
“La pua de rampí”, Contrallums
Cor meu, que dins del pit
estàs tan arraulit
covant records i penes,
eixampla’t tot seguit
purgant-te de neguit,
que ve la Primavera.
"Cant de març", Lo cant dels mesos
estàs tan arraulit
covant records i penes,
eixampla’t tot seguit
purgant-te de neguit,
que ve la Primavera.
"Cant de març", Lo cant dels mesos
March 21, 2025 at 11:40 AM
Cor meu, que dins del pit
estàs tan arraulit
covant records i penes,
eixampla’t tot seguit
purgant-te de neguit,
que ve la Primavera.
"Cant de març", Lo cant dels mesos
estàs tan arraulit
covant records i penes,
eixampla’t tot seguit
purgant-te de neguit,
que ve la Primavera.
"Cant de març", Lo cant dels mesos
Vegé una gran lluminària i cregué que la vida li mancava; mes, abans de perdre del tot la coneixença, encara sentí caure-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l’alenada roenta de la fera.
Solitud
Solitud
March 8, 2025 at 9:04 AM
Vegé una gran lluminària i cregué que la vida li mancava; mes, abans de perdre del tot la coneixença, encara sentí caure-li al damunt i enfonsar-se en ses carns la grapa peluda i l’alenada roenta de la fera.
Solitud
Solitud
I li semblà que quedava buit i fred com un fanal apagat; sòpit i indiferent, sens una espurna d’ànima. Era que acabaven de matar-li la fe, l’encís misteriós de sa existència.
"Agonia", Drames rurals
"Agonia", Drames rurals
February 28, 2025 at 10:53 AM
I li semblà que quedava buit i fred com un fanal apagat; sòpit i indiferent, sens una espurna d’ànima. Era que acabaven de matar-li la fe, l’encís misteriós de sa existència.
"Agonia", Drames rurals
"Agonia", Drames rurals
La celístia molts cops m’enlluernava
amb son pipellejar; i el cel, diria’s
un camp sembrat d’esquerdissets de vidre…
La infanticida
amb son pipellejar; i el cel, diria’s
un camp sembrat d’esquerdissets de vidre…
La infanticida
February 22, 2025 at 12:11 PM
La celístia molts cops m’enlluernava
amb son pipellejar; i el cel, diria’s
un camp sembrat d’esquerdissets de vidre…
La infanticida
amb son pipellejar; i el cel, diria’s
un camp sembrat d’esquerdissets de vidre…
La infanticida
L’ametller blanc de tendra flor
és ton heraut i ta senyera;
ell duu coratge al vell pastor,
al senyor trist i a la vaquera.
"Cant de febrer", Lo cant dels mesos
és ton heraut i ta senyera;
ell duu coratge al vell pastor,
al senyor trist i a la vaquera.
"Cant de febrer", Lo cant dels mesos
February 16, 2025 at 4:08 PM
L’ametller blanc de tendra flor
és ton heraut i ta senyera;
ell duu coratge al vell pastor,
al senyor trist i a la vaquera.
"Cant de febrer", Lo cant dels mesos
és ton heraut i ta senyera;
ell duu coratge al vell pastor,
al senyor trist i a la vaquera.
"Cant de febrer", Lo cant dels mesos
Les campanes brandaven lentament, planyívolament, amb llargs tocs espaiats i tristos que omplien el cor d’angoixa.
"Conformitat", Ombrívoles
"Conformitat", Ombrívoles
February 10, 2025 at 7:13 AM
Les campanes brandaven lentament, planyívolament, amb llargs tocs espaiats i tristos que omplien el cor d’angoixa.
"Conformitat", Ombrívoles
"Conformitat", Ombrívoles
Plovisquejava: un airet gebrat duia el tremolor fins al moll dels ossos; el cel, rúfol, com ple de cendra, donava tristor, avorriment…
"Croquis", La Mare Balena
"Croquis", La Mare Balena
February 4, 2025 at 1:11 PM
Plovisquejava: un airet gebrat duia el tremolor fins al moll dels ossos; el cel, rúfol, com ple de cendra, donava tristor, avorriment…
"Croquis", La Mare Balena
"Croquis", La Mare Balena
Ja no corria, que volava, llesta
com si em xuclés de part d’allà la vida…
La infanticida
com si em xuclés de part d’allà la vida…
La infanticida
January 31, 2025 at 9:57 AM
Ja no corria, que volava, llesta
com si em xuclés de part d’allà la vida…
La infanticida
com si em xuclés de part d’allà la vida…
La infanticida
¿Què? ¿Morir encara? ¿Morir d’una mort grossa, total, absoluta, després de totes aquelles morts petites de què estava morint feia tants dies? ¿Morir encara, quan ja no restava viu en ell més que el dolor de viure?…
"El calvari d’en Mitus", Caires vius
"El calvari d’en Mitus", Caires vius
January 27, 2025 at 9:42 AM
¿Què? ¿Morir encara? ¿Morir d’una mort grossa, total, absoluta, després de totes aquelles morts petites de què estava morint feia tants dies? ¿Morir encara, quan ja no restava viu en ell més que el dolor de viure?…
"El calvari d’en Mitus", Caires vius
"El calvari d’en Mitus", Caires vius
Oh tu, l’escaienta damisel·la ciutadana, de posat senyorívol, la de cos esllanguit i rostre pàl·lid, la d’ulls somiadors i llavis tristos!
"Prec", pròleg de Drames rurals
"Prec", pròleg de Drames rurals
January 24, 2025 at 8:40 AM
Oh tu, l’escaienta damisel·la ciutadana, de posat senyorívol, la de cos esllanguit i rostre pàl·lid, la d’ulls somiadors i llavis tristos!
"Prec", pròleg de Drames rurals
"Prec", pròleg de Drames rurals
Les filtracions de la solitud havien crestallisat amargament en son destí.
Solitud
Solitud
January 22, 2025 at 11:04 PM
Les filtracions de la solitud havien crestallisat amargament en son destí.
Solitud
Solitud