De la mà de Plató, doncs, exclamo: sapere aude! Us convido a redescobrir una proposta filosòfica única com és la d’aquest gran pensador.

En aquesta entrevista ens vam dedicar a desmuntar una per una les tesis establertes sobre Plató per replantejar-les, més aviat, a la manera socràtica: en forma de pregunta i com una arenga perquè cada lector esdevingui crític del seu propi saber.

A més, fa dues setmanes vam publicar a @mentri-mentres.bsky.social l’entrevista amb Emma Grau sobre el Menó, un diàleg que indaga sobre el saber i la seva estructura. open.spotify.com/episode/5y0Z...

en una societat moderna, en què l’autarquia és impossible i davant el repte de l’extrema dreta actual, potser l’obertura i l’acte de llibertat de les arts són la solució.

Arran d’aquesta reflexió, vaig escriure l’article La conjura revolucionària dels artistes (mentrimentres.cat/la-conjura-r...), on abordo aquesta problemàtica per plantejar una de les grans preguntes del nostre temps:

Tanmateix, quan Plató reprèn aquest tema anys més tard a la República, busca conformar una societat estructurada i inamovible, i, per tant, renega d’aquesta força incontrolable per tal de bastir la seva societat ideal.

Al novembre vaig donar una conferència a Empyreon Academy sobre la postura ambigua de Plató envers l’art. La meva tesi era que en el diàleg de l’Ió Plató defensa que l’art falseja la realitat, però també té un component eròtic que sembla connectar-nos amb una força divina.

Exemple: Il Barcellona ha vinto la Champions ad ogni morte del papa, ma sono sicuro che ce la farà quest'anno.