«El cop de ploma de Bertrana és esquella de la literatura catalana.»
@laiaregincos.bsky.social

«La prosa de Bertrana és clara, irònica, a vegades punyent. Sempre autèntica.»
Glòria Granell

El 17 de novembre a les llibreries! 🌇

En aquestes peces breus i subjectives és l’ànima de l’escriptor-pintor la que impera; és la mirada d’artista la que plana per damunt de tot. I aquesta mirada, plena d’humorisme àcid, melangia bosquetana i intensitat expressiva, captiva el lector, més d’un segle després.

Barceloní d’adopció, el cronista recorre la ciutat moderna i civilitzadora, que creix i evoluciona, que batega entre el progrés i la misèria, i la contraposa a l’estimada i enyorada naturalesa.

🆕 La doctora Judit Pujol Prat, experta en Prudenci Bertrana, ha fet una selecció i edició dels articles de l'autor sobre la ciutat de Barcelona, plens d’humorisme àcid, melangia bosquetana i intensitat expressiva

📚 Pròximament a les llibreries!

Prudenci Bertrana, filòsof bosquetà trasplantat a la ciutat i que de la vida en feia art, va saber transformar la realitat efímera en literatura perdurable.

o la trilogia 𝘌𝘯𝘵𝘳𝘦 𝘭𝘢 𝘵𝘦𝘳𝘳𝘢 𝘪 𝘦𝘭𝘴 𝘯ú𝘷𝘰𝘭𝘴 (formada per 𝐿’ℎ𝑒𝑟𝑒𝑢, de 1931, 𝐸𝑙 𝑣𝑎𝑔𝑎𝑏𝑢𝑛𝑑, de 1933 i 𝐿’𝑖𝑚𝑝𝑒𝑛𝑖𝑡𝑒𝑛𝑡, publicada pòstumament, el 1948). També va escriure a quatre mans la novel·la 𝐿’𝑖𝑙𝑙𝑎 𝑝𝑒𝑟𝑑𝑢𝑑𝑎 (1935), amb la filla i també escriptora Aurora Bertrana.

𝐿𝑎 𝑙𝑙𝑜𝑐𝑎 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑣𝑖𝑢𝑑𝑎 𝑖 𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠 𝑛𝑎𝑟𝑟𝑎𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠 (1915), 𝐸𝑙𝑠 ℎ𝑒𝑟𝑜𝑖𝑠 (1920), 𝘌𝘭 𝘮𝘦𝘶 𝘢𝘮𝘪𝘤 𝘗𝘦𝘭𝘭𝘪𝘯𝘪 𝘪 𝘢𝘭𝘵𝘳𝘦𝘴 𝘤𝘰𝘯𝘵𝘦𝘴 (1923), 𝘑𝘰! 𝘔𝘦𝘮ò𝘳𝘪𝘦𝘴 𝘥’𝘶𝘯 𝘮𝘦𝘵𝘨𝘦 𝘧𝘪𝘭ò𝘴𝘰𝘧 (1925)

Així mateix, va ser un prosista prolífic. A la seva primera novel·la, 𝑉𝑖𝑜𝑙𝑒𝑡𝑎 (escrita el 1899, però inèdita fins al 2013), van seguir-la altres obres com 𝐽𝑜𝑠𝑎𝑓𝑎𝑡 (1906), que va consagrar-lo, 𝑁à𝑢𝑓𝑟𝑎𝑔𝑠 (1907), 𝑃𝑟𝑜𝑠𝑒𝑠 𝑏à𝑟𝑏𝑎𝑟𝑒𝑠 (1911),

𝐿𝑙𝑒𝑡𝑟𝑒𝑠, 𝑉𝑖𝑑𝑎, 𝐿𝑒𝑐𝑡𝑢𝑟𝑎, 𝐶𝑖𝑢𝑑𝑎𝑑𝑎𝑛í𝑎, 𝐿’𝐸𝑠𝑞𝑢𝑒𝑙𝑙𝑎 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑇𝑜𝑟𝑟𝑎𝑡𝑥𝑎, 𝐸𝑙 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑒 𝐶𝑎𝑡𝑎𝑙à, 𝐿𝑎 𝑃𝑢𝑏𝑙𝑖𝑐𝑖𝑑𝑎𝑑, 𝐹𝑒𝑠𝑡𝑎, 𝐸𝑙 𝑋𝑒𝑟𝑟𝑎𝑖𝑟𝑒 o 𝐿𝑎 𝑉𝑒𝑢 𝑑𝑒 𝐶𝑎𝑡𝑎𝑙𝑢𝑛𝑦𝑎, entre moltes altres.

Malgrat això, va ser un periodista molt productiu tenint en compte que va col·laborar, habitualment o esporàdica, en les principals capçaleres de l’època, tant de Girona com de Barcelona:

«ashbery i cummings i marçal o marx i bellocchio i alguns altres. benvinguts.»
Isabel Robles i Jaume Pérez-Montaner

«Un llibre clau per a una nova generació poètica. No havia llegit encara poemes com aquests.» @joandeusa.bsky.social a

El 13 d'octubre a les llibreries! 💦🏡

Amb una veu poètica precisa i fonda, aquest llibre cus la intimitat familiar amb la història compartida, i fa de l’aigua —que tot ho impregna— una imatge de persistència i de resistència.

Els murs que degoten, les esquerdes i les eflorescències esdevenen correlat d’una memòria fràgil, d’uns vincles que es trenquen i d’un món que cada vegada se'ns mostra més inhabitable.