Al final, tot costa!

Hm, sí, però no ho sé. Diria que hi ha maneres diverses d'escriure malament, tot i que tens raó que és més fàcil de clarificar. En tot cas, totlament d'acord que la dicotomia no s'aguanta.

No sé ni per on començar a descriure fins a quin punt això de 'més escriure bé' fa tuf de naftalina estètica, que és una manera de dir política. I fins a quin punt la tenim interioritzada. Que el segle XX no agradi no vol dir que puguem esborrar-lo.

Estan 'ben escrits' el Molloy, de Beckett, el Finnegans, de Joyce, l'Al far, de Woolf? Pinten bé, Picasso, Miró, Pollock? És un pregunta que només es pot respondre en funció de la idea de bellesa que postulen. I d'art, i de món.

‘I wanna hold the hand inside you’ explica moltes coses, trobo.

Vull dir que treu alguna cosa amb sentit d’Alanis Morrissette, Friends, Mazzy Star i Jesus and Mary Chain, per dir algo.

Ah, seria genial que hi poguessis ser...!

Amb això al mig del programa :)

*I no, per conservador que se sigui, no val que tot el que se celebra ho hagin fet morts. No es pot posar un país sencer en formol.

Vull dir que també se salva Catalunya reivindicant i celebrant el que sí que es fa bé -precisament, perquè no és gaire habitual. El flagell es guanya la credibilitat quan sap reconèixer el que sí, mentre assenyala el que no.*

...castellana passessin als museus com a simples objectes de curiositat, amb quins raonaments els convenceríem que renunciessin a expresssar-se tal com són?'.

...catalana a dominar la península i fos Catalunya qui hagués imposat la seva llengua i la seva cultura als altres pobles hispànics. ¿En nom de quina unitat es resignarien a veure's postergats, quin patriotisme espanyol els podria induir a acceptar, per exemple, que els tresors de la llengua...

Doncs mira que s'estimen Catalunya (diuen)!

Que no en sigui el passat, clar. O els seus amics.

*pretendre