I ara sí, a dutxar-se

Però girl own it, el carrer es teu go for a run. Mort a l’acaparament runner dels espais públics però you gotta do your thing amb tota la pau del món.

Evidentment hi ha llocs de la ciutat pels que no correria, però es que just look at me, sense vergonya ni res. I mira que m’ha fet vergonya sempre pel meu cos o per la meua tècnica que es: una merda

He descobert que m’agrada córrer pel carrer perque me’l sent més meu. Literal vaig fent el mico en musiqueta, en cara de que se m’ix un pulmó and I’m literally taking my space.

Bueno i ja que estem, tinc un pensament sobre l’esport al carrer en general i córrer en particular.

Sembla que anem a haver de pagar terapia a vore si puc trobar un poc de pau a la vida perque no vull fer-me vella i sentir que he passat més de la meitat dels meus dies patint

A més volia fer esport però em fa mal tot i he de netejar la casa i fer feinetes de senyora que: me fan una perea monumental

Perdre’m coses per que tinc emocions es que vull cridar de la rabia