Ciència i Història
@bbnsk.bsky.social
Al llarg de la Història, per explicar l'Univers i com funcionen les coses, hem fet tres coses: Ciència, Filosofia i Mites.
Throughout History, to explain the Universe and how things work, we have done three things: Science, Philosophy and Myths.
Throughout History, to explain the Universe and how things work, we have done three things: Science, Philosophy and Myths.
Mercuri.
Dona una volta al Sol cada 88 dias terrestres. En aquest mateix temps, haurà fet 1,5 rotacions. És a dir, a Mercuri, un dia és més llarg que un any.
Dona una volta al Sol cada 88 dias terrestres. En aquest mateix temps, haurà fet 1,5 rotacions. És a dir, a Mercuri, un dia és més llarg que un any.
February 14, 2024 at 8:39 PM
Mercuri.
Dona una volta al Sol cada 88 dias terrestres. En aquest mateix temps, haurà fet 1,5 rotacions. És a dir, a Mercuri, un dia és més llarg que un any.
Dona una volta al Sol cada 88 dias terrestres. En aquest mateix temps, haurà fet 1,5 rotacions. És a dir, a Mercuri, un dia és més llarg que un any.
De fet, no veiem pràcticament res. L'espectre electromagnètic abarca molt més que la petita porció que els nostres ulls capten.
Veiem entre els 400 nm (blau) i els 700nm (roig). Ni ones de ràdio, ni ultraviolada, ni infraroig, ni microones, ni raigs X, ni raigs gamma... Sóm quasi cecs.
Veiem entre els 400 nm (blau) i els 700nm (roig). Ni ones de ràdio, ni ultraviolada, ni infraroig, ni microones, ni raigs X, ni raigs gamma... Sóm quasi cecs.
February 13, 2024 at 2:25 PM
De fet, no veiem pràcticament res. L'espectre electromagnètic abarca molt més que la petita porció que els nostres ulls capten.
Veiem entre els 400 nm (blau) i els 700nm (roig). Ni ones de ràdio, ni ultraviolada, ni infraroig, ni microones, ni raigs X, ni raigs gamma... Sóm quasi cecs.
Veiem entre els 400 nm (blau) i els 700nm (roig). Ni ones de ràdio, ni ultraviolada, ni infraroig, ni microones, ni raigs X, ni raigs gamma... Sóm quasi cecs.
Una radiació electromagnètica arriba al teu ull. Aquesta radiació té una longitud d'ona determinada tal que activa una senyal que una cèl·lula fa arribar al nostre cervell. I el cervell converteix aquesta longitud d'ona en una sensació que anomenem color ... i ens emociona.
February 13, 2024 at 2:09 PM
Una radiació electromagnètica arriba al teu ull. Aquesta radiació té una longitud d'ona determinada tal que activa una senyal que una cèl·lula fa arribar al nostre cervell. I el cervell converteix aquesta longitud d'ona en una sensació que anomenem color ... i ens emociona.
El gran oblidat va ser Tità.
Avui Tità és una lluna, la més gran de Saturn. Una lluna amb rius, llacs, salts d'aigua, costes, mars... molt com aquí a la Terra ... però de metà. A Tità plou metà.
Però a sota, una capa de gel i un oceà intern ens el fan molt més interessant.
Avui Tità és una lluna, la més gran de Saturn. Una lluna amb rius, llacs, salts d'aigua, costes, mars... molt com aquí a la Terra ... però de metà. A Tità plou metà.
Però a sota, una capa de gel i un oceà intern ens el fan molt més interessant.
February 10, 2024 at 9:20 AM
El gran oblidat va ser Tità.
Avui Tità és una lluna, la més gran de Saturn. Una lluna amb rius, llacs, salts d'aigua, costes, mars... molt com aquí a la Terra ... però de metà. A Tità plou metà.
Però a sota, una capa de gel i un oceà intern ens el fan molt més interessant.
Avui Tità és una lluna, la més gran de Saturn. Una lluna amb rius, llacs, salts d'aigua, costes, mars... molt com aquí a la Terra ... però de metà. A Tità plou metà.
Però a sota, una capa de gel i un oceà intern ens el fan molt més interessant.
Però un dels fills de Saturn, Júpiter, va conseguit escapar. Va fer la guerra al seu pare i va fer reviure als seus germans.
February 10, 2024 at 9:14 AM
Però un dels fills de Saturn, Júpiter, va conseguit escapar. Va fer la guerra al seu pare i va fer reviure als seus germans.
No sé si entenem gaire millor el món. Calculem millor, relacionem més, però entendre... i és que un conjunt d'excitacions de camps quàntics com sóm tu i jo, no pot entendre gairebé res.
February 2, 2024 at 12:53 PM
No sé si entenem gaire millor el món. Calculem millor, relacionem més, però entendre... i és que un conjunt d'excitacions de camps quàntics com sóm tu i jo, no pot entendre gairebé res.
Vaja, que si per al Sr. Anaximandre de Milet, que va viure entre el 611 aC i el 547 aC, tota la realitat és reduia a un sutil i indeterminat àpeiron ... per nosaltres tota la realitat és redueix a una sutil i abstracte energia. L'hem matematitzat i l'hi hem canviat el nom, però no estem tant lluny.
February 2, 2024 at 12:52 PM
Vaja, que si per al Sr. Anaximandre de Milet, que va viure entre el 611 aC i el 547 aC, tota la realitat és reduia a un sutil i indeterminat àpeiron ... per nosaltres tota la realitat és redueix a una sutil i abstracte energia. L'hem matematitzat i l'hi hem canviat el nom, però no estem tant lluny.
Doncs el camp quàntic és aquell espai on podem detectar excitacions del propi camp. A aquestes excitacions (és a dir, un nivell energètic major que zero) les anomenem partícules.
February 2, 2024 at 12:52 PM
Doncs el camp quàntic és aquell espai on podem detectar excitacions del propi camp. A aquestes excitacions (és a dir, un nivell energètic major que zero) les anomenem partícules.
I què és això de "camp"? Dons un espai on tenim una variable que pot adquirir diferents valors: per exemple, el camp gravitatori és l'espai on la gravetat pot tenir diferents valors en cada punt. Idem amb camp magnètic etc
February 2, 2024 at 12:49 PM
I què és això de "camp"? Dons un espai on tenim una variable que pot adquirir diferents valors: per exemple, el camp gravitatori és l'espai on la gravetat pot tenir diferents valors en cada punt. Idem amb camp magnètic etc
Anem al món sub-atòmic, on mana la física quàntica, que ens diu que les partícules no són... això, "partícules"... prou d'imaginar que un electró és una canica mooooolt petita. No. L'electró (i la resta de "partícules") és una excitació del camp quàntic de l'electró.
Cost més de visualitzar? Sí
Cost més de visualitzar? Sí
February 2, 2024 at 12:47 PM
Anem al món sub-atòmic, on mana la física quàntica, que ens diu que les partícules no són... això, "partícules"... prou d'imaginar que un electró és una canica mooooolt petita. No. L'electró (i la resta de "partícules") és una excitació del camp quàntic de l'electró.
Cost més de visualitzar? Sí
Cost més de visualitzar? Sí
Einstein ens va fer obrir els ulls amb l'arxiconeguda E=MC_2 ... és a dir, la massa no és més que energia. De fet, això queda demostrat quan fem interaccionar matèria amb antimateria: literalment desapareix la massa, i queda només radiació electromagnètica.
February 2, 2024 at 12:46 PM
Einstein ens va fer obrir els ulls amb l'arxiconeguda E=MC_2 ... és a dir, la massa no és més que energia. De fet, això queda demostrat quan fem interaccionar matèria amb antimateria: literalment desapareix la massa, i queda només radiació electromagnètica.
els àtoms del cos calent es mouen a més velocitat, i en xocar contra els altres li transmet aquest moviment i diem que s'escalfa.
February 2, 2024 at 12:44 PM
els àtoms del cos calent es mouen a més velocitat, i en xocar contra els altres li transmet aquest moviment i diem que s'escalfa.
Energia.
Un concepte que tenim assumit, però si hi pensem ens pot fer explotar el cap.
L'energia és un concepte abstracte que podem definir com la capacitat d'un sistema de produir un canvi en un altre. Gairebé sempre es pot associar al moviment.
Un concepte que tenim assumit, però si hi pensem ens pot fer explotar el cap.
L'energia és un concepte abstracte que podem definir com la capacitat d'un sistema de produir un canvi en un altre. Gairebé sempre es pot associar al moviment.
February 2, 2024 at 12:42 PM
Energia.
Un concepte que tenim assumit, però si hi pensem ens pot fer explotar el cap.
L'energia és un concepte abstracte que podem definir com la capacitat d'un sistema de produir un canvi en un altre. Gairebé sempre es pot associar al moviment.
Un concepte que tenim assumit, però si hi pensem ens pot fer explotar el cap.
L'energia és un concepte abstracte que podem definir com la capacitat d'un sistema de produir un canvi en un altre. Gairebé sempre es pot associar al moviment.
Un dels corsaris més memorables del s.XVI al Mediterrani va ser Turgut Reis, conegut com Dragut. Va ser almirall del famós Barbarroja. Al 1551 arrebata Trípoli als Cavallers de Sant Joan. Al 1560 derrota a la flota dels Regnes Hispànics. Al 1565 mor, amb 80 anys!, en acció!, en un assalt a Malta.
January 26, 2024 at 6:08 PM
Un dels corsaris més memorables del s.XVI al Mediterrani va ser Turgut Reis, conegut com Dragut. Va ser almirall del famós Barbarroja. Al 1551 arrebata Trípoli als Cavallers de Sant Joan. Al 1560 derrota a la flota dels Regnes Hispànics. Al 1565 mor, amb 80 anys!, en acció!, en un assalt a Malta.
Les seves paraules són foc i el seu alè és mort
--# Gilgamesh Y - "Superior a la resta de reis"
--# Gilgamesh Y - "Superior a la resta de reis"
January 25, 2024 at 3:03 PM
Les seves paraules són foc i el seu alè és mort
--# Gilgamesh Y - "Superior a la resta de reis"
--# Gilgamesh Y - "Superior a la resta de reis"
La NASA ha actualitzat les dates de les missions ARTEMIS:
- Artemis II (missió tripulada que orbitarà la Lluna): 09/2025
- Artemis III (missió tripulada que aterrarà a la Lluna): 09/2027
- Artemis IV (missió tripulada acoblament a la estació lunar Gateway + descens a la Lluna): 09/2028
- Artemis II (missió tripulada que orbitarà la Lluna): 09/2025
- Artemis III (missió tripulada que aterrarà a la Lluna): 09/2027
- Artemis IV (missió tripulada acoblament a la estació lunar Gateway + descens a la Lluna): 09/2028
January 12, 2024 at 12:11 PM
La NASA ha actualitzat les dates de les missions ARTEMIS:
- Artemis II (missió tripulada que orbitarà la Lluna): 09/2025
- Artemis III (missió tripulada que aterrarà a la Lluna): 09/2027
- Artemis IV (missió tripulada acoblament a la estació lunar Gateway + descens a la Lluna): 09/2028
- Artemis II (missió tripulada que orbitarà la Lluna): 09/2025
- Artemis III (missió tripulada que aterrarà a la Lluna): 09/2027
- Artemis IV (missió tripulada acoblament a la estació lunar Gateway + descens a la Lluna): 09/2028
Sent Inanna deessa de l'amor, hauria de ser un amor molt apassionat, perquè el seu Venus és un infern, arribant a temperatures de 475ºC, més que Mercuri tot i que aquest està més a prop del Sol. El motiu és un efecte hivernacle devastador.
#Inanna #Sumer #Venus #Ciència #Mitologia
#Inanna #Sumer #Venus #Ciència #Mitologia
January 10, 2024 at 3:04 PM
Sent Inanna deessa de l'amor, hauria de ser un amor molt apassionat, perquè el seu Venus és un infern, arribant a temperatures de 475ºC, més que Mercuri tot i que aquest està més a prop del Sol. El motiu és un efecte hivernacle devastador.
#Inanna #Sumer #Venus #Ciència #Mitologia
#Inanna #Sumer #Venus #Ciència #Mitologia
S'identifica a Inanna amb el planeta Venus: la deessa viatja del cel a l'inframón, per tornar al món dels vius ... tal com fa el planeta Venus, que deixa de ser visible al vespre ("devorada pel Sol") per reaparèixer com estel de la matinada.
January 10, 2024 at 2:59 PM
S'identifica a Inanna amb el planeta Venus: la deessa viatja del cel a l'inframón, per tornar al món dels vius ... tal com fa el planeta Venus, que deixa de ser visible al vespre ("devorada pel Sol") per reaparèixer com estel de la matinada.
Enki (un dels tres deus principals sumeri, senyor del saber, la màgia i la creació) intervé per salvar-la. Moldeja dos éssers asexuats (el kurgarru i el kalaturru) que escampen “aliment de vida” i “beuratge de vida” sobre el cos d’Inanna. Ho fan, i la deessa reviu.
January 10, 2024 at 2:58 PM
Enki (un dels tres deus principals sumeri, senyor del saber, la màgia i la creació) intervé per salvar-la. Moldeja dos éssers asexuats (el kurgarru i el kalaturru) que escampen “aliment de vida” i “beuratge de vida” sobre el cos d’Inanna. Ho fan, i la deessa reviu.
Inanna, humiliada, és arrossegada de genolls fins a la presència de Ereshkigal. Els set jutges infernals (els anunnakis) la condemnen a mort i la pengen d'un ganxo.
January 10, 2024 at 2:57 PM
Inanna, humiliada, és arrossegada de genolls fins a la presència de Ereshkigal. Els set jutges infernals (els anunnakis) la condemnen a mort i la pengen d'un ganxo.
La reina dels Inferns és la seva propia germana, Ereshkigal, que viu a un temple de l'inframón. Cap allà es dirigeix Inanna.
Però ha de travessar les 7 portes del món infernal: a cada porta ha de deixar part del vestit i joies ... i ho acaba deixant tot, quedant-se nua.
Però ha de travessar les 7 portes del món infernal: a cada porta ha de deixar part del vestit i joies ... i ho acaba deixant tot, quedant-se nua.
January 10, 2024 at 2:56 PM
La reina dels Inferns és la seva propia germana, Ereshkigal, que viu a un temple de l'inframón. Cap allà es dirigeix Inanna.
Però ha de travessar les 7 portes del món infernal: a cada porta ha de deixar part del vestit i joies ... i ho acaba deixant tot, quedant-se nua.
Però ha de travessar les 7 portes del món infernal: a cada porta ha de deixar part del vestit i joies ... i ho acaba deixant tot, quedant-se nua.
El mite fa així...
No satisfeta amb ser deessa del cel, Inanna desitja també regnar als inferns.
No satisfeta amb ser deessa del cel, Inanna desitja també regnar als inferns.
January 10, 2024 at 2:52 PM
El mite fa així...
No satisfeta amb ser deessa del cel, Inanna desitja també regnar als inferns.
No satisfeta amb ser deessa del cel, Inanna desitja també regnar als inferns.
Inanna (la senyora del cel) és una antiga deessa de Sumer (3.400-2.000 aC), sobretot important a la ancestral ciutat d'Uruk. Deessa de l'amor, la fertilitat, la sensualitat... i també de la guerra.
January 10, 2024 at 2:50 PM
Inanna (la senyora del cel) és una antiga deessa de Sumer (3.400-2.000 aC), sobretot important a la ancestral ciutat d'Uruk. Deessa de l'amor, la fertilitat, la sensualitat... i també de la guerra.
Sírius en realitat és un sistema de dos estrelles. Sírius A és una estrella jove. Sírius B és molt més petita: una enana blanca de només 12mil km de diàmetre, que ja ha esgotat el seu combustible
January 10, 2024 at 12:06 PM
Sírius en realitat és un sistema de dos estrelles. Sírius A és una estrella jove. Sírius B és molt més petita: una enana blanca de només 12mil km de diàmetre, que ja ha esgotat el seu combustible
Al gegant caçador l'acompanyen els seus dos gossos de caça: les constel·lacions del Canis Major i del Canis Menor.
A l constel·lació del Can Major podem veure l'estrella Sírius. És l'estel més brillant del cel nocturn. Justament Sírius en grec és tradueix com "aquella que brilla".
A l constel·lació del Can Major podem veure l'estrella Sírius. És l'estel més brillant del cel nocturn. Justament Sírius en grec és tradueix com "aquella que brilla".
January 10, 2024 at 12:06 PM
Al gegant caçador l'acompanyen els seus dos gossos de caça: les constel·lacions del Canis Major i del Canis Menor.
A l constel·lació del Can Major podem veure l'estrella Sírius. És l'estel més brillant del cel nocturn. Justament Sírius en grec és tradueix com "aquella que brilla".
A l constel·lació del Can Major podem veure l'estrella Sírius. És l'estel més brillant del cel nocturn. Justament Sírius en grec és tradueix com "aquella que brilla".