Els calçots: origen, tradició popular i salut. Del camp als forns de casa Els calçots no són una moda gastronòmica ni un producte pensat per a restaurants de carta llarga. Són menjar de poble, de c…

Quan la malaltia i la mort t’arrabassen la identitat Per què el testament de voluntats és vital per a les persones trans Arriba un moment a la vida en què el control es perd. No per voluntat pròpia…

Hi ha receptes que no neixen als restaurants ni a les cartes de disseny. Neixen als fogons de casa, a cuines petites, a taules on es menja sense postureig i amb consciència de classe. El pop a la p…

A l’Espanya de 1933, en plena Segona República, la llibertat no era igual per a tothom. Mentre es proclamaven drets, modernitat i avenços socials, els marges continuaven sent territori de persecuci…

🥘 La paella dels dijous: taules, fogons i classe social a les poblacions de Catalunya A Catalunya, la paella no ha estat mai només un plat. Ha estat menjar de classe, de calendari i de supervivènci…

Fer-se gran sent trans o LGBTIQ+ no és un procés neutre. És arribar a la vellesa després d’una vida marcada per l’exclusió, la por, els armaris forçats i, en molts casos, la ruptura amb la família,…

🧓 Postre de iogurt molt suau: del fogó humil a la taula conscient a Catalunya Hi ha postres que no neixen per lluir, sinó per alimentar, aprofitar i cuidar. El postre de iogurt molt suau —a mig cam…

La Marcha de las Carolinas, celebrada el 9 de enero de 1933 en Barcelona, fue la primera manifestación trans y de disidencias de género del Estado español. No nació del reconocimiento ni de la tole…

El capitalisme desbocat ja no dissimula. Ja no es conforma a influir: mana, imposa i castiga. El seu poder creix a escala mundial mentre els seus servidors governs, grans corporacions, fons d’inver…

No escric des de la teoria. Escric des de la vida. Des de les ferides que deixa créixer sense paraules, sense referents i sense protecció. Quan avui parlem d’infàncies trans, no estem parlant d’un …

Les pomes al forn: cuina senzilla, taula compartida i salut a les llars de Catalunya Les pomes al forn no són cap moda ni cap invent modern. Formen part d’una manera de menjar arrelada a moltes lla…

De les taules i els fogons: la cuina senzilla com a reflex de classe i salut a Catalunya A les cuines de les poblacions de Catalunya, durant dècades, els fogons han estat molt més que un espai per …

En una societat on la tecnologia permet traduir qualsevol text de manera immediata, s’intenta instal·lar la idea que les llengües pròpies ja no són necessàries. Que n’hi ha prou d’entendre’s “com s…

L’exaltació del franquisme no és nostàlgia, ni folklore, ni una anècdota d’extrema dreta. És una amenaça política activa. Quan es blanqueja el règim de Francisco Franco, el que es fa és legitimar u…

Arreu del món, els drets de les persones trans estan retrocedint sota l’impuls de governs autoritaris i forces d’extrema dreta que utilitzen l’odi com a eina política. Aquest informe + opinió analitza el context global, les estratègies de la transfòbia institucional i les conseqüències reals quan l’Estat esdevé enemic dels drets humans. INFORME · CONTEXT I DADES En els darrers anys, els drets del col·lectiu trans estan patint un retrocediment greu a escala mundial. No és una percepció ni una exageració militant: és una realitat constatable a través de lleis, polítiques públiques i discursos institucionals que neguen, limiten o qüestionen directament la nostra existència. Aquest retrocés es produeix en paral·lel a l’ascens de governs autoritaris, forces d’extrema dreta i moviments reaccionaris que utilitzen l’odi com a eina política. Les persones trans hem esdevingut un boc expiatori útil, un objectiu fàcil per canalitzar la por, la desinformació i el malestar social. Les estratègies són repetides i coordinades: negació legal de la identitat de gènere atacs a l’atenció sanitària trans-específica criminalització de la visibilitat persecució de l’activisme ús sistemàtic de la mentida i la por, especialment contra la infància trans Quan un Estat legitima aquests discursos, la violència social augmenta i la desprotecció esdevé estructural. INFORME · UNA OFENSIVA ORGANITZADA L’odi transfòbic ja no és local ni improvisat. És internacionalitzat. Comparteix arguments, finançament, altaveus mediàtics i estratègies digitals. El que avui s’aprova en un país, demà es copia en un altre. Aquest atac no va només contra el col·lectiu trans. Va contra: els drets humans la llibertat individual la diversitat i la democràcia mateixa Quan es comença retallant drets a un col·lectiu concret, mai no s’acaba aquí. OPINIÓ · QUAN L’ODI ES CONVERTEIX EN POLÍTICA No estem davant d’un debat cultural. Estem davant d’un conflicte polític de primer ordre. El retrocés dels drets trans és un indicador clar de degradació democràtica. Cap sistema realment democràtic necessita negar drets per sostenir-se. Els governs i moviments que avui ataquen les persones trans ho fan perquè necessiten: controlar cossos imposar normes úniques eliminar dissidències reforçar estructures de poder autoritàries La nostra existència qüestiona el seu model de societat. I per això ens volen fer callar. El silenci mai ens ha protegit La història ho demostra: quan el col·lectiu trans ha estat silenciat, la violència ha augmentat. Quan se’ns ha expulsat del debat públic, hem pagat el preu amb precarietat, persecució i mort. Per això, avui més que mai, no podem permetre cap pas enrere. Defensar els drets trans no és una qüestió sectorial ni identitària. És una defensa frontal dels drets humans i de les llibertats col·lectives. CONCLUSIÓ El retrocés dels drets trans no és inevitable. És una decisió política. I com tota decisió política, pot i ha de ser combatuda. Davant l’odi organitzat, cal resposta col·lectiva. Davant l’autoritarisme, cal resistència. Davant la por, cal drets. No és només la nostra lluita. És una línia vermella democràtica. Vivències i retrocessos: quan l’Estat esdevé enemic Rússia Ser una persona trans és viure sota sospita permanent. L’Estat equipara qualsevol expressió LGBTIQ+ amb “extremisme”, criminalitzant la visibilitat i l’activisme. Detencions arbitràries, violència policial i exclusió total de l’espai públic formen part del dia a dia. Estats Units El retrocés no és uniforme, però és profund. Lleis que prohibeixen l’atenció sanitària a persones trans, especialment a la infància i joventut, restriccions educatives i persecució política estan provocant desplaçaments forçats, patiment psicològic i trencament de famílies. Hongria L’eliminació del reconeixement legal condemna les persones trans a una vida d’humiliació administrativa i social. L’Estat decideix qui ets, i no admet rèplica. Argentina Malgrat haver estat un referent, els canvis polítics recents han legitimat discursos d’odi i retallades que posen en risc drets conquerits. Quan el govern assenyala, la violència social respon. Un patró comú Països diferents, contextos diferents, mateixa estratègia: deshumanitzar desinformar legislar contra un col·lectiu concret convertir l’odi en política pública Les persones trans som el primer objectiu, però mai l’últim. DretsTrans #DretsHumans #AlertaAutoritària #ExtremaDreta #TransfòbiaInstitucional #NiUnPasEnrere #ResistènciaTrans #Democràcia Autoria ATC Llibertat – Acció Trans i Intersex per la Justícia Social és una entitat formada per persones trans i intersex que treballa des de l’activisme polític i social per la defensa dels drets humans, la memòria, la dignitat i la igualtat real. La seva acció se centra a denunciar la transfòbia i la intersexfòbia estructurals, visibilitzar les vulneracions de drets i impulsar una societat més justa, lliure d’odi i d’exclusió.ATC Llibertat – Acció Trans i Intersex per la Justícia Social ATC Llibertat amplia la seva presència digital Obrim més canals, més altaveus i més espais propis. Perquè la nostra veu no depengui de ningú, perquè la memòria no s’esborri i perquè la denúncia arribi on ha d’arribar. Som allà on cal ser: per visibilitzar-nos, per incomodar i per defensar drets. 📲 Segueix-nos i ajuda’ns a fer córrer el missatge: 🔹 Mastodon (lgbt.io) 👉 https://lgbt.io/@atc_llibertat 🔹 Mastodon (instància alternativa) 👉 https://mastodon.social/@atc_llibertat 🔹 Bluesky 👉 https://bsky.app/profile/atc-llibertat.bsky.social 🔹 Threads 👉 https://threads.net/@atcllibertat 🔹 TikTok 👉 https://tiktok.com/@atc_llibertat 🔹 Facebook 👉 https://facebook.com/profile.php?id=61573764159397 🔹 Instagram 👉 https://instagram.com/atcllibertat 🔹 Twitter (X) 👉 https://twitter.com/atcllibertat 🌐 Espais de memòria, denúncia i informació 📖 Relats de vida d’una trans – Autoretrat de Gina Serra Insua 🔗 https://atclibertad6.wordpress.com 👵 Col·lectiu de gent gran trans i LGBTIQ+ – ATC Llibertat 🔗 https://seccionsindicalugtsanitaslescorts.wordpress.com 🏳️‍⚧️ Identitats Trans – ATC Llibertat 🔗 https://transidentitats.wordpress.com 🌍 TRANS i INTERSEX – ATC Llibertat 🔗 https://transexualesatc.wordpress.com 💜 Associació Trans i Intersex ATC Llibertat de Catalunya 🔗 https://atclibertad.wordpress.com 🎙️ Àudios ATC Llibertat 🔗 https://soundcloud.com/search?q=atc%20llibertat 📝 Articles de Gina Serra sobre temes diversos 🔗 https://ginaserrainsua.wordpress.com 🤝 Federació Plataforma Trans 🔗 https://plataformatrans.es 🩺 Plataforma per Transformar la Salut 🔗 https://transformalasalut.wordpress.com 💜 La lluita pels drets humans també es fa a les xarxes. Aquí no venim a agradar: venim a visibilitzar, denunciar i defensar drets. Si no hi som nosaltres, altres parlaran per nosaltres. I ja sabem com acaba això. ✊🏽🏳️‍⚧️ ATC Llibertat, sempre al peu del canó.

Arreu del món, els drets de les persones trans estan retrocedint sota l’impuls de governs autoritaris i forces d’extrema dreta que utilitzen l’odi com a eina política. Aquest informe + opinió anali…

Durant dècades, la història oficial d’Espanya s’ha explicat deixant buits enormes. Buits que no són errors ni oblits innocents, sinó conseqüència directa d’un projecte polític basat en la repressió…

L’esport ha estat una part central de la meva vida des de la infància. No com a competició pura, sinó com a refugi. Mentre corria, saltava o jugava, el meu cos existia sense preguntes. Ningú em demanava explicacions. Ningú em posava una etiqueta. Però aquesta llibertat era fràgil. Quan ets una nena trans, l’esport només és un refugi fins que deixes de ser invisible. El moment en què la teva expressió de gènere no encaixa amb el que s’espera de tu, tot canvia. Les mirades es tornen sospita. Els comentaris, burla. Els entrenadors deixen de parlar de tècnica i comencen a parlar de “problemes”. I sempre hi ha un espai on la violència es concentra: els vestidors. Allà el teu cos deixa de ser teu i passa a ser observat, jutjat, fiscalitzat. No importa l’esforç, ni la disciplina, ni el respecte per l’equip. El conflicte ets tu. A l’adolescència, el cos es converteix en un camp de batalla. Ja no entrenes per millorar, sinó per no destacar massa. Aprens a fer-te petita, a contenir-te, a no cridar l’atenció. No per esportivitat, sinó per supervivència. Moltes dones trans abandonem l’esport en aquesta etapa. No perquè no ens agradés, sinó perquè el preu emocional era massa alt. Això no surt a les estadístiques. Però passa. Quan el debat sobre les dones trans a l’esport apareix als mitjans, sempre se centra en l’elit. És una trampa. Com si totes tinguéssim carreres professionals. La realitat és que la majoria no arribem ni a competir amb normalitat. I les poques que ho fan ho fan sota sospita constant: informes mèdics humiliants, requisits hormonals imposats, normes que canvien quan apareix una dona trans. El missatge és clar: mai seràs prou dona, mai seràs prou legítima. He vist companyes reduïdes a “cossos problemàtics”. No esportistes. No persones. Cossos a controlar. Tot això sota el discurs de la “justícia esportiva”. Però no hi ha justícia quan només es qüestionen uns cossos i no uns altres. Això no és esport. És transfòbia institucional amb reglament. El més pervers és que el càstig no s’acaba quan deixes de competir. El teu passat esportiu és utilitzat com a excusa per negar drets a altres persones trans. El teu cos, fins i tot retirat, continua sent una arma política contra el col·lectiu. Ja no jugues, però encara molestes. El sacrifici de ser qui ets té un cost real. Carreres esportives truncades. Autoestima erosionada. Por constant. Renúncies silencioses. No és un sacrifici heroic, és una injustícia estructural. I massa sovint se’ns demana que l’acceptem amb resignació. Tancament polític No és l’esport el que falla. El que falla és un sistema que prefereix protegir un binarisme excloent abans que garantir drets humans. Quan s’expulsa una dona trans d’un equip o d’una competició, no s’està protegint ningú: s’està legitimant l’odi. Quan es regula el nostre cos com si fos una amenaça, la transfòbia es converteix en política pública. L’esport no és neutral. O està al costat dels drets humans o està al costat de la discriminació. No hi ha terme mig. I mentre les dones trans continuem sent l’excepció, el problema o el debat etern, l’esport seguirà sent un espai de violència simbòlica i real. No demanem privilegis. Exigim dignitat. I la dignitat no es negocia. Tampoc a les pistes, ni als camps, ni als vestidors. Sobre l’autora ATC Llibertat – Acció Trans i Intersex per la Justícia Social és una entitat formada i liderada per persones trans que treballa des de l’activisme polític, social i comunitari per la defensa dels drets humans de les persones trans i intersex, amb una mirada clara de classe, feminista i antifeixista. L’entitat neix de la necessitat de trencar silencis imposats i denunciar les violències estructurals que travessen les nostres vides des de la infància fins a la vellesa: l’expulsió educativa, la precarietat laboral, la patologització, la violència institucional i la negació sistemàtica de drets. ATC Llibertat no parla des de la teoria, sinó des de l’experiència viscuda i la memòria col·lectiva del col·lectiu trans. Des d’aquesta posició, ATC Llibertat defensa un model de societat on l’esport, l’educació, la salut i el treball siguin espais lliures de transfòbia i intersexofòbia, i on la diversitat de cossos i identitats no sigui motiu d’exclusió, sinó part inherent dels drets humans. Aquest article s’inscriu en aquesta línia de treball: assenyalar sense eufemismes les discriminacions que pateixen les dones trans a l’esport, denunciar la instrumentalització dels nostres cossos i reivindicar la dignitat, l’autonomia i el dret a existir sense haver de pagar un preu per ser qui som. ATC Llibertat no demana permís. Exigeix justícia social.ATC Llibertat – Acció Trans i Intersex per la Justícia Social ATC Llibertat amplia la seva presència digital Obrim més canals, més altaveus i més espais propis. Perquè la nostra veu no depengui de ningú, perquè la memòria no s’esborri i perquè la denúncia arribi on ha d’arribar. Som allà on cal ser: per visibilitzar-nos, per incomodar i per defensar drets. 📲 Segueix-nos i ajuda’ns a fer córrer el missatge: 🔹 Mastodon (lgbt.io) 👉 https://lgbt.io/@atc_llibertat 🔹 Mastodon (instància alternativa) 👉 https://mastodon.social/@atc_llibertat 🔹 Bluesky 👉 https://bsky.app/profile/atc-llibertat.bsky.social 🔹 Threads 👉 https://threads.net/@atcllibertat 🔹 TikTok 👉 https://tiktok.com/@atc_llibertat 🔹 Facebook 👉 https://facebook.com/profile.php?id=61573764159397 🔹 Instagram 👉 https://instagram.com/atcllibertat 🔹 Twitter (X) 👉 https://twitter.com/atcllibertat 🌐 Espais de memòria, denúncia i informació 📖 Relats de vida d’una trans – Autoretrat de Gina Serra Insua 🔗 https://atclibertad6.wordpress.com 👵 Col·lectiu de gent gran trans i LGBTIQ+ – ATC Llibertat 🔗 https://seccionsindicalugtsanitaslescorts.wordpress.com 🏳️‍⚧️ Identitats Trans – ATC Llibertat 🔗 https://transidentitats.wordpress.com 🌍 TRANS i INTERSEX – ATC Llibertat 🔗 https://transexualesatc.wordpress.com 💜 Associació Trans i Intersex ATC Llibertat de Catalunya 🔗 https://atclibertad.wordpress.com 🎙️ Àudios ATC Llibertat 🔗 https://soundcloud.com/search?q=atc%20llibertat 📝 Articles de Gina Serra sobre temes diversos 🔗 https://ginaserrainsua.wordpress.com 🤝 Federació Plataforma Trans 🔗 https://plataformatrans.es 🩺 Plataforma per Transformar la Salut 🔗 https://transformalasalut.wordpress.com 💜 La lluita pels drets humans també es fa a les xarxes. Aquí no venim a agradar: venim a visibilitzar, denunciar i defensar drets. Si no hi som nosaltres, altres parlaran per nosaltres. I ja sabem com acaba això. ✊🏽🏳️‍⚧️ ATC Llibertat, sempre al peu del canó.

L’esport ha estat una part central de la meva vida des de la infància. No com a competició pura, sinó com a refugi. Mentre corria, saltava o jugava, el meu cos existia sense preguntes. Ningú em dem…

Compartim els cartells amb les ofertes laborals ampliades perquè continueu fent-ne difusió entre les persones que ateneu des dels vostres serveis i entitats. 🔎 Es busquen dones i persones trans* di…

Quan Donald Trump actua com si pogués segrestar presidents, governs o institucions, no estem davant d’un excés verbal ni d’un líder excèntric. Estem davant d’un projecte polític feixista, amb totes…

Parlar de sinhogarisme dins del col·lectiu trans no és parlar d’un fenomen abstracte. És parlar de vides trencades, de portes tancades i de silencis còmplices. Ho sé perquè jo també he estat a tocar d’aquest abisme. No dormint al carrer de manera continuada, però sí vivint amb la por constant de quedar-m’hi. I aquesta por et condiciona tota la vida. Quan ets una persona trans, la inseguretat no comença quan perds la feina o quan no pots pagar el lloguer. Comença molt abans. Comença quan la família et deixa clar que no ets qui hauries de ser. Quan a l’escola aprens que mostrar-te tal com ets té un preu. Quan entres al món laboral sabent que qualsevol pas en fals pot significar quedar fora. Jo he viscut etapes de precarietat extrema. He viscut amb sous que no donaven per arribar a final de mes, amb la sensació que si aquell treball s’acabava no hi hauria un pla B. He viscut la por de no poder pagar una habitació, de dependre de la comprensió o no d’un propietari, de callar massa coses per no aixecar sospites. Aquesta és una violència silenciosa que no surt a les estadístiques. El mercat laboral expulsa. No de cop, sinó a poc a poc. Amb mirades, amb silencis, amb contractes que no es renoven, amb excuses que mai s’escriuen però tothom entén. I quan no tens feina estable, l’habitatge cau com un castell de cartes. Sense nòmina, no llogues. Sense avals, no accedeixes. I si ets trans, encara menys. Els serveis socials, que haurien de ser una xarxa de protecció, sovint no ho són. Massa vegades he vist com les persones trans són qüestionades, infantilitzades o directament ignorades. Recursos pensats sense tenir-nos en compte, albergs on la identitat es converteix en un problema, professionals sense formació que decideixen sobre la teva vida amb prejudicis. He conegut persones trans que han dormit en sofàs, en pensions cutres, en habitacions compartides amb desconeguts per evitar el carrer. He conegut dones trans grans, soles, amb pensions ridícules, condemnades a viure en la por constant de perdre l’únic sostre que tenen. Això també és sinhogarisme, encara que no surti a les fotos. El carrer és l’últim esglaó, però no és l’únic. El deteriorament emocional comença molt abans. L’ansietat, la depressió, el cansament vital, la sensació de no pertànyer enlloc. Quan no tens un espai segur, el cos i la ment ho paguen. I si a més ets trans, el risc de violència es multiplica. El sinhogarisme trans no és mala sort. És transfòbia estructural. És un sistema que ens expulsa de la família, de l’escola, del treball i, finalment, de l’habitatge. I després ens culpa per no haver-nos “espavilat”. Jo he tingut la sort de resistir. De trobar aliances, de no caure del tot. Però moltes no ho han pogut fer. I mentre no hi hagi polítiques públiques valentes, habitatge social real, recursos específics i personal format, aquesta realitat continuarà sent una condemna silenciosa. No tenir casa no és una decisió. És una conseqüència. I el sistema n’és el responsable. #SinhogarismeTrans #PersonesTrans #HabitatgeDigne #ExclusióSocial #TransfòbiaEstructural #DretsHumans #VeusTrans Sobre l’autora: ATC Llibertat – Acció Trans i Intersex per la Justícia Social ATC Llibertat – Acció Trans i Intersex per la Justícia Social és una entitat nascuda des de la necessitat, però també des de la ràbia organitzada. No neix per ocupar espais simbòlics ni per fer pedagogia amable, sinó per assenyalar les injustícies, denunciar les violències estructurals i defensar els drets de les persones trans i intersex des d’una perspectiva clara de classe, drets humans i justícia social. ATC Llibertat parla des de l’experiència real, no des del despatx. Des de les vides travessades per la precarietat, la discriminació laboral, l’expulsió familiar, el racisme institucional, la transfòbia quotidiana i l’abandonament de les administracions. La seva veu no és neutral, perquè la neutralitat davant la injustícia només beneficia qui oprimeix. L’entitat treballa especialment amb persones trans adultes i grans, un col·lectiu sistemàticament invisibilitzat, moltes vegades empobrit, i sovint exclòs de les polítiques públiques. També posa el focus en les persones trans en situació de precarietat, en risc d’exclusió social o directament en contextos de sinhogarisme, denunciant que aquesta realitat no és una casualitat sinó el resultat d’un sistema que expulsa. ATC Llibertat defensa un model d’intervenció comunitària i política. Això vol dir denunciar, però també proposar. Exigir lleis, però també fiscalitzar-les. Acompanyar persones, però sense substituir la responsabilitat de les institucions. Lluitar per drets laborals, per un habitatge digne, per una sanitat pública respectuosa, per una educació lliure de transfòbia i per uns serveis socials que deixin de ser espais de revictimització. Un dels eixos centrals del seu treball és la memòria trans. ATC Llibertat reivindica les que van venir abans, les que van sobreviure a la dictadura, a la repressió, a la marginalitat forçada i al silenci. Sense memòria no hi ha justícia, i sense justícia no hi ha drets reals. Per això l’entitat defensa la necessitat de reparació, reconeixement i dignitat en vida. ATC Llibertat també combat obertament els discursos d’odi, vingui d’on vingui: extrema dreta, feminisme excloent, mitjans de comunicació irresponsables o institucions que miren cap a una altra banda. No hi ha equidistància possible entre drets humans i transfòbia. Aquesta autoria col·lectiva no escriu per agradar. Escriu per incomodar, per fer visibles realitats que molts prefereixen ignorar i per deixar constància que les persones trans i intersex no som víctimes passives, sinó subjectes polítics amb veu, memòria i dignitat. Perquè la llibertat no es demana. La llibertat s’exerceix.ATC Llibertat – Acció Trans i Intersex per la Justícia Social

Parlar de sinhogarisme dins del col·lectiu trans no és parlar d’un fenomen abstracte. És parlar de vides trencades, de portes tancades i de silencis còmplices. Ho sé perquè jo també he estat a toca…

Les imatges d’una manifestació massiva a França, amb la crema de la bandera dels Estats Units, no són un gest anecdòtic ni una provocació buida. Són una resposta política directa a l’actuació del g…

Les dones transgènere arreu del món viuen una realitat epidèmica: el VIH els colpeja molt més fort que a la resta de la població adulta. Segons les xifres més recents, el risc de contraure el VIH p…