A través d’aquesta obra, Benítez explora el significat ecològic, històric i polític d’aquestes espècies, estretament vinculades als processos de colonialisme europeu i capitalisme global, que han impulsat el desplaçament i la mercantilització de la vida vegetal arreu del planeta.

La mostra reuneix un conjunt de pintures elaborades sobre paper fet amb fibres de plantes al·lòctones, com la canya comuna, la figuera de moro o l’atzavara, que formen part del «Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras».

Gracies de tot cor a totes les persones que ens vau acompanyar i, molt especialment, als ponents i collaboradors que ho vau fer possible: Marina Lee,
@aletxopardal.bsky.social Francesc Moncasí, Carmen López
, Matilde Eizaguirre ,Jorge Sánchez i Carlos
Cortés

Es proposa fer calendari d'activitats i difusió obertes mal públic general. Estem encantades de participar en la integració dels estudis naturalistes de Ponent i la seva difusió!

A la reunió van assistir membres d'entitats i d'associacions naturalistes de Lleida, de la secció de botànica de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, de grups de treball de l'ICHN i experts naturalistes del territori. #iei @brioli-ichn.bsky.social #trenca #gruptreballFelis

En honor a la seva obra, dues espècies de briòfits porten el seu nom: Acaulon casasianum (esquerra) i Orthotrichum casasianum (dreta).

Tanmateix, potser el seu major reconeixement no són aquests premis, sinó el fet que en l’actualitat Espanya és un dels països d’Europa amb un nombre més gran de briòlegs professionals, que directament o indirecta, s’han format i han après d’ella.

La seva vocació científica i dedicació la van portar a ser guardonada amb un gran nombre de premis científics, com ara la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic que concedeix la Generalitat de Catalunya (1983) o el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (2002).

Les mostres de totes aquestes expedicions es troben a l’herbari BCN de la UB – el més important dedicat als briòfits de la península Ibèrica, amb més de 64.000 espècimens, majoritàriament provinents dels Països Catalans i, en especial, els Pirineus.

Al llarg de la seva vida, Casas va publicar més de 220 obres que exploren la diversitat briològica del massís del Garraf, els Pirineus, les Illes Balears, els Monegros, Sierra Nevada, el Sistema Central, les muntanyes de Burgos i diversos massissos portuguesos, entre d’altres.

La trajectòria científica com a briòloga de la Dra. Casas va ser molt extensa, i es formalitza el 1951 quan defensà la tesi doctoral sobre les molses i les hepàtiques del massís muntanyenc del Montseny.

La briologia és una disciplina de la biologia que estudia les molses, les hepàtiques i les antocerotes. Són plantes criptògames - plantes sense flors i sense sistema vascular.

Jeanne Baret és un símbol de resiliència i determinació davant les barreres imposades pel seu gènere. La seva història, marcada per la discriminació i la invisibilització, és un testimoni del paper crucial de les dones en la ciència, sovint sense el reconeixement merescut.

La figura de Jeanne Baret va quedar oblidada fins a èpoques recents, on noves biografies i estudis han començat a ressaltar el seu coratge i contribucions a la botànica, com ara la descripció de la vinya o la flor Bougainvillea, que va anomenar en honor al capità de l'expedició.

A la seva tornada a França, Jeanne va portar les mostres botàniques recollides: 30 caixes amb més de 5.000 espècies, incloent-hi 3.000 noves per a la ciència.

Les seves col·leccions es troben actualment en herbaris. No obstant, només es va acreditar a Commerson.