És qüestió d'actitud, primer t'ho has de creure tu. I per fer-ho tens dues opcions: O llegir Paulo Coelho fins a l'extenuació, o embtumar-te el cos amb xampú Pantene i cridar a lo Tarzan: "Porque yo lo valgoooooooo". Què, per quina et decantes?😜

Jo crec que si els en recomanes un de teu (De sobte pensa en mi, per exemple) sense complexes, els trencaràs tant els esquemes que et veuran llunyà, superdotat i poderós.

Tot i que la història és molt senzilleta, la banda sonora és excel•lent. És un homenatge a clàssics del cinema amb referències velades. Des de Casablanca, passant per Cantant sota la pluja o Rebel sense causa. I la direcció de fotografia és espectacular. Espero que li doneu una segona oportunitat.

Molsa 😊

I com ho has descobert? Jo des que tinc ús de raó no suporto la gent que canta xiulant (o xiula cantant). Especialment aquells que fan un xiulet d'aquell sibil•lant, encara pitjor.

CANONGE??

Podem estar d'acord en què defineix bé els temps que corren, cosa desalentadora i que genera perplexitat. Tot i així, m'agrada pensar que potser podem agafar-nos-ho com en Bill Murray a "Groundhog Day" (Atrapat en el temps) i en el procés de fugir del presentisme, millorar-nos com a persona.

Jo diria que vol dir no mirar enrere, per no assumir la responsabilitat dels teus actes. I tampoc mirar endavant, per no arriscar-te a fracassar. I sí, només la pot fer anar un imbècil, o fins i tot m'atreviria a dir, que és propi d'un covard.

D'on no n'hI hA, no en raja...

Gran Cary Grant! Seductor i amb sentit de l'humor (un especimen poc habitual). I al costat de l'Audrey Hepburn, el glamour elevat a l'última potència. Per a mi, protagonitzen una de les millors comèdies romàntiques de tots els temps. O és que algú me'n pot dir una altra de millor?