Tot just ahir vaig acabar un llibre sobre la República Democràtica del Congo i les violacions sistemàtiques de drets humans, laborals, ambientals, sexuals, etc. en l'extracció de cobalt, i Trafigura també hi fa negoci.

No hi ha precedents de quelcom així a l'Estat espanyol. No es poden treure conclusions sobre aquest episodi. Ara bé, la continuïtat de subministrament és una possibilitat. La discontinuïtat també.

Les causes més generals poden ser:

1. Per la naturalesa del propi sistema elèctric:
2. Ciberatac
3. Teoria de “l’esdeveniment solar extrem”
4. Atemptat

3) La interrupció ha de durar almenys una hora.
4) Hi ha d'haver almenys 1.000.000 d'hores-persona de disrupció (la quantitat de treball realitzat per un treballador mitjà en una hora).

Tots es compleixen

El llibre està farcit d'exemples, referències històriques i filosòfiques, i acaba amb un "i nosaltres, què hi podem fer?" que incita a centrar els esforços en acabar amb la riquesa extrema.

Una lectura recomanable!

#llibresEnFils #LibrosEnHilos

Entre els personatges que esbudella l'obra, destaca l'Amancio Ortega, donant de 320 milions d'euros per tecnologies oncològiques a la sanitat pública i que guarda una relació amb la vida de l'autora (que no desvetallaré)

Precisament amb les fundacions aconsegueixen un guany simbòlic, econòmic i polític. A part de millorar la seva imatge i fer negoci, construeixen models de col·laboracions publicoprivades i cogovernança que afavoreixen els seus interessos.

Aquest contracte vol un equilibri entre la transparència mínima necessària de les seves accions, una regulació que els afavoreixi i la llibertat per seguir fent negoci i especulant

Desconnetats de la seva responsabilitat en la desigualtats socials, els superrics volen imposar un "contracte social filantròpic"on exercir la caritat sigui una eina per pal·liar la pobresa, alhora que combatre l'amenaça revolucionària.

Segons l'autora, els superics, adduïts pel protestantisme Mayflower, veuen com quelcom diví el seu dot. Son elegits i, sobretot, predestinats per la gràcia de Déu. Per tant, el seu do de l'abundància el poden utilitzar per pal·liar el dolor dels que viuen en la misèria.

El llibre d'Olivé constata un boom de la filantropia on els superrics utilitzen les fundacions per fer negoci i eludir impostos, i rentar la seva imatge pública.

Un dels casos més flagrants és The Giving Pledge de Bill i Melinda Gates, i Warren Buffet que es van enriquir amb les vacunes COVID

El filantrocapitalisme emergeix amb força arran de la crisi financera de 2008 com una eina més de mercat que vol rescatar l'economia a través de la bondat dels rics, tal i com apunten (acríticament) Green i Bishop a la seva obra "Filantrocapitalisme. Com els rics poden salvar el món"