Adrià Porta Caballé
banner
adriaportac.bsky.social
Adrià Porta Caballé
@adriaportac.bsky.social
Investigador predoctoral en Filosofia a la Universitat de Barcelona. Membre del projecte de recerca Posfundacional, a vegades em podeu trobar al centre d'arts Santa Mònica, escric una columna a Catalunya Plural. "L'universal (encara) és un camp de batalla"
La gran virtut del llibre d' @antoniogomezvillar.bsky.social és que dedica gran part a descartar els laments liberals-conservadors que anyoren una esfera pública no-democràtica on els grups marginats no es podien queixar. La crítica a la cancel•lació és des d'un altre lloc (plebeu) perquè no afirma
February 27, 2025 at 12:15 PM
Cuando Jesús dice que es "Hijo de Dios" no necesariamente quiere decir que sea el único o especial. Pues, si Dios existiera, todos seríamos igualmente "hijos de Dios". La especificidad de Jesús es que él sí que es el único en comportarse *como si* realmente fuera hijo de Dios 1/2
February 2, 2025 at 12:59 PM
"La llibertat és quan comença l'alba un dia de vaga general (de lloguers)"

@sindicatlloguer.bsky.social
January 31, 2025 at 8:35 AM
Què bonica la Barcelona que lluita!

La lluita de casa Orsola és la lluita de tota Catalunya.

Tothom a les 9h! @sindicatlloguer.bsky.social
January 31, 2025 at 8:11 AM
Sincerament, no puc suportar ni un minut més la frivolitat (burgesa) de Sorrentino. Per no parlar del seu masclisme ridícul. Fa que la protagonista citi Althusser i tregui un 10 a Antropologia, només per tenir carta blanca per objectificar el seu escot -veritable i únic tema de- tota la pel•lícula
January 23, 2025 at 2:03 PM
David Lynch em va descubrir fins a quin punt es pot explotar l'oníric... De David Lynch vaig aprendre que no necessàriament és necessari "entendre-ho tot" per gaudir d'una pel•lícula... I per cert, aquest llibre-interpretació de Zizek és espectacular
January 18, 2025 at 9:35 AM
En la versión de Coppola, Drácula es un aristócrata seductor que representa el deseo oscuro de un amor contra las normas sociales.

En la versión de Eggers, Nosferatu es un monstruo decrépito que representa la melancolía, la plaga de un dolor que daña a uno mismo y a los demás hasta el suicidio.
January 12, 2025 at 10:30 AM
There have been many (and good) analyses of Podemos in terms of politics, ideology and class. My chapter in "Populism & Time", edited by Andy Knott at Edinburgh University Press, focuses on an almost completely neglected dimension in politics: temporality amazon.es/Populism-Time-…
January 2, 2025 at 4:10 PM
Una gran película sobre el "lugar vacío del poder" de Lefort. El Papa muere y el cardenal tiene que organizar el cónclave. "La Sede queda vacante", y en este vacío emergen todos los conflictos, angustias y modelos distintos. El vacío es directamente proporcional a lo político
December 30, 2024 at 9:14 AM
Per recordar de tant en quan quin és el problema fonamental
December 24, 2024 at 10:45 AM
El millor del meu article a Catarsi "per un individualisme d'esquerres, de la força i de la diferència contra els criptobros" és que m'ha permès començar citant l'obertura d'un dels millors assaigs literaris de la història, que sense dubte és aquest de Simone Weil catarsimagazin.cat/producte/9-evi…
December 23, 2024 at 4:18 PM
La passió que avui desperten els criptobros només es pot desplaçar amb un afecte contrari i més fort. En aquest article busco aquesta altra passió removent entre les aigües d'un individualisme d’esquerres, de la força i de la diferència. Gràcies a Catarsi Magazin! catarsimagazin.cat/producte/9-e...
December 18, 2024 at 10:49 AM
Walter Benjamin sobre el "criminal popular"
December 10, 2024 at 12:50 PM
Gràcies a @versolibros.com per enviar-me "Transformar no es cancelar", d' @antoniogomezvillar.bsky.social, amb pròleg de @luciana-cadahia.bsky.social, un llibre útil i necessari en els temps que corren. "La moral és la pitjor de les mentides, perquè ens dona l'aparença d'humanitat" (Nietzsche)
December 3, 2024 at 11:41 AM
Romper la cuarta pared, que en otro momento con Brecht era un mecanismo que debía generar una cierta distancia crítica al espectador, ahora se convierte en el necesario suplemento irónico que permite seguir enganchado a esta bazofia
December 1, 2024 at 10:40 AM
Educado con Brentano y Husserl, desarrolló la llamada "Teoría de los objetos" (Gegenstandstheorie). Podemos ponernos de acuerdo con que Sherlock Holmes lleva pipa o que Pegaso es un caballo alado, lo cual demuestra que se puede predicar la verdad de objetos posibles o imaginados, aunque no existan
November 29, 2024 at 10:20 AM
Hay un lógico injustamente olvidado por la tradición analítica porque su posición (el noneismo) perdió frente a Russell, Carnap y Quine en el Círculo de Viena: Alexius Meinong. Su tesis era que "algunos objetos no existen" y creo que sigue siendo de actualidad para resolver algunas paradojas lógicas
November 29, 2024 at 10:20 AM
November 25, 2024 at 1:07 PM
November 23, 2024 at 2:48 PM
paràsit adj./n. m. Del llatí, parasitus. Biologia: dit de l’organisme que es nodreix, temporalment o permanentment, de substàncies produïdes o ingerides per un altre ésser viu, que rep el nom d’hoste. El paràsit perjudica l’hoste, i pot acabar causant la mort.

Avui ens espolsem els paràsits! #23N 🔑
November 23, 2024 at 12:28 PM
Ah, i un últim apunt. És interessant com en grec "substància" (ousías) té el doble sentit d'essència i riquesa. Encara avui, quan utilitzem l'expressió "aquesta persona té substància" (essència) a vegades volem implicar que és "rica" (10/10)
November 21, 2024 at 10:13 AM
El gran tema de "The Substance" és la finitud. Qui nega la vellesa és perquè nega la mort; i qui nega la mort és perquè nega la finitud. No per casualitat, llavors, la pel•lícula acaba en un regressus ad infinitum de reproducció per mitosi (8/10)
November 21, 2024 at 10:13 AM
Òbviament, a la pel•lícula, qui millor representa el superego és el productor, Harvey, que constantment bombardeja Elisabeth amb demandes impossibles d'assumir ("always smile", "at 50 it stops", etc). Un dels grans descobriments de Lacan és que el superego no és una instància moral, (4/10)
November 21, 2024 at 10:13 AM
L'ego-ideal és la imatge especular del jo reflectida en el petit altre (el germà, l'amic, la parella, etc). Sorgeix per primera vegada quan el nen es (des)reconeix en la fase del mirall. Així passa d'un cos fragmentari (en òrgans) a un tot unitari (2/10)
November 21, 2024 at 10:13 AM
Impressionant reelaboració moderna d' "El retrat de Dorian Gray". Lacan distingeix entre l' ego-ideal, l'ideal de l'ego i el superego -tres conceptes que Freud sol confondre i utilitzar indistintament. Un seria una visió imaginària del jo, l'altre, simbòlica, i l'últim, real 🧵 (1/10)
November 21, 2024 at 10:13 AM