Quina mandra de vinyeta i que tendenciosa. Com si genocidis i imperialismes no n‘hi hagueren més i en moltes direccions. L‘estrella de David deu ser l‘únic símbol religiós (general de tota una comunitat) usat en estos termes. Què diríem si posàrem la lluna? Curiosa manera de construir la crítica.

És bastant insuportable. Jo també el vaig deixar de llegir pel to de retoret que tenia i pel marc tan conspiranoic que sempre desprenia.

Atemporal total. Ja m’explicarà Stereolab la pastilleta que s’han pres per sonar tan fresh i a l’hora tan anacrònic (en el bon sentit de la paraula). Tenen pillada la recepta perfecta i els funciona de meravella.

T’acompanye en el sentiment, Felip!

I un disc de reggeaton amb fiesta en el vacío. La mateixa estètica de la qual parlava fiestaenelvacio.bandcamp.com/album/fiesta...

nuebo.es/textos/entre...

Tanmateix, el que més em flipa és eixa estètica tan misteriosa, tan fràgil, tan pop, TAN PRÒPIA, però que saps reconéixer molt bé a l’instant i l’emmarques dins d’una tradició reconeguda. En definitiva: que estic enganxadíssim!

Quan l’escoltes és difícil enquadrar-los en un gènere concret; o podries enquadrar-lo en molts gèneres concrets, segons es mire. És hip-hop, és synthpop? Cap a quin gènere de la música urbana es decanta?

Este és el primer EP a Knekelhuis triggermoral.bandcamp.com/album/last-l...