A l'hora de trobar l'eix de transmissió d'un dels polaritzadors ens vam adonar que, a un cert angle, la intensitat final era zero. Açò ens va parèixer molt interessant ja que significava que la llum que eixia del làser ja estava polaritzada linealment, cosa que no sabíem que fora possible.

Al #labOPT hem pogut treballar amb polaritzadors i làmines per estudiar el seu efecte sobre la intensitat d'un feix de llum. Així, hem comprovat que tot lo donat a classes és cert!

També hem conegut per primera vegada els paràmetres de Stokes, els quals descriuen l'estat de polarització de la llum.

Ens ha paregut molt interessant com el patró es pot relacionar tant amb les propietats de la llum com amb la geometria de les escletxes. Gràcies a açò, coneguent la longitud d'ona del sodi, hem aconseguit calcular la del mercuri.

En la pràctica de la doble escletxa de Young del #labOPT, utilitzem una escletxa per a separar el front d'ones d'un feix de llum coherent. Quan arriba a la pantalla, els diferents fronts interfereixen i donen lloc a un patró d'interferències de Young.

En aquest vídeo veiem com, en disminuir la distància d'un dels espills, el patró d'interferències canvia, sembla que "moren" els anells de llum.

L'interferòmetre de Michelson del #labOPT provoca interferències per divisió d'amplitud d'un feix de llum monocromàtica. Així, en xocar en una làmina, el feix es divideix en altres dos, els quals recorren distàncies diferents fins tornar a la làmina, formant així un patró d'interferències circular.