Andròmines de paper
banner
pandromines.bsky.social
Andròmines de paper
@pandromines.bsky.social
Un moment, un detall, una història que no et pots treure del cap.
Pinned
Just abans de passar-te per sobre, la vida s'esforça per mostrar-te la seva part més fascinant i feréstega.
Reposted by Andròmines de paper
Ningú li ho havia explicat, però en realitat son molt pocs els que aconseguien mantenir prou estona un pensament alegre.
July 17, 2025 at 6:42 AM
Reposted by Andròmines de paper
Hi ha persones que només pel simple fet de ser aprop, consumeixen.
July 19, 2025 at 10:34 AM
Reposted by Andròmines de paper
Fa menys d'un any que els agents forestals saben les paraules màgiques per accedir al bosc embruixat. Fins llavors, les bruixes es divertien fent-los perdre, i les sentien riure quan sortien desorientats al cap de pocs minuts d'entrar.
February 14, 2026 at 9:05 AM
Reposted by Andròmines de paper
Feia temps que no sentia res. Se sentia buida. Superada per la rutina. Però un meravellós dia va mirar per la finestra i va descobrir la parella de veïns del davant. Des de llavors els observa i ells, sense saber-ho, li han tornat les ganes de viure.
February 12, 2026 at 9:35 AM
Fa menys d'un any que els agents forestals saben les paraules màgiques per accedir al bosc embruixat. Fins llavors, les bruixes es divertien fent-los perdre, i les sentien riure quan sortien desorientats al cap de pocs minuts d'entrar.
February 14, 2026 at 9:05 AM
Reposted by Andròmines de paper
Aquelles sabates només desitjaven trobar un peu que encaixés amb els seus anhels. Mentrestant, gaudia mirant altres parells dansar i gaudir de la precisió de cada moviment, imaginant que el proper ball potser, seria només per elles.
July 20, 2025 at 12:15 PM
Reposted by Andròmines de paper
Les paraules floten bressolades pel vent, fins a esclatar davant la persona triada. No hi ha un mètode més segur d'enviar un secret.
July 21, 2025 at 6:49 AM
Reposted by Andròmines de paper
Poques vegades et trobes davant del repte de vestir algú amb aquesta elegància innata. I quan t’enfrontes a un repte així, només pots desitjar que ningú es fixi en la roba i quedin atrapats per la seva mirada.
July 22, 2025 at 10:20 AM
Reposted by Andròmines de paper
Es dedica a foradar i reinventar la ciutat amb uns cubells de pintura. Però res del que imagineu és comparable amb el que es veu quan entres dins d'un dels seus dibuixos.
February 13, 2026 at 8:33 AM
Es dedica a foradar i reinventar la ciutat amb uns cubells de pintura. Però res del que imagineu és comparable amb el que es veu quan entres dins d'un dels seus dibuixos.
February 13, 2026 at 8:33 AM
Reposted by Andròmines de paper
Tot l’univers estava comprimit en una espora. Una llavor de mons possibles i impossibles. Bella. Poderosa. Fràgil. En un descuit qualsevol podria trepitjar-la. Durant milers d’anys havia sobreviscut viatjant. Fins que ella va demanar un desig.
July 23, 2025 at 6:50 AM
Reposted by Andròmines de paper
... i va aprendre que només coneixent la profunda solitud podria arribar a valorar algun dia estar amb algú.
July 24, 2025 at 1:30 PM
Reposted by Andròmines de paper
Les paraules no eren completes si no les podien sentir a la pell, enmig de la conversa.
August 8, 2025 at 9:09 AM
Feia temps que no sentia res. Se sentia buida. Superada per la rutina. Però un meravellós dia va mirar per la finestra i va descobrir la parella de veïns del davant. Des de llavors els observa i ells, sense saber-ho, li han tornat les ganes de viure.
February 12, 2026 at 9:35 AM
Reposted by Andròmines de paper
Deia la llegenda que el llibre dormia a la vora d'un llac, vigilat per set flors sentinella que havien recorregut milers de quilòmetres i passat grans penúries per tindre l'honor de llegir-lo.
July 29, 2025 at 8:44 AM
Reposted by Andròmines de paper
S’havia fet a si mateix i podia esborrar-se quan volgués.
July 30, 2025 at 8:53 AM
Reposted by Andròmines de paper
Quan tenia una bona idea, sentia com s’anava propagant al seu voltant fins a acabar inspirant una altra persona.
July 31, 2025 at 7:47 AM
Reposted by Andròmines de paper
Com podria imaginar que tot conspirava perquè li anessin bé les coses? Com? Si li havien passat tantes coses. Tants accidents i penúries? Havia anat a contracorrent? O serà simplement que viure és això?
February 9, 2026 at 8:22 AM
Com podria imaginar que tot conspirava perquè li anessin bé les coses? Com? Si li havien passat tantes coses. Tants accidents i penúries? Havia anat a contracorrent? O serà simplement que viure és això?
February 9, 2026 at 8:22 AM
Després d’estudiar-ho amb detall, tornarà a posar la coma de l’última frase i la novel·la quedarà enllestida.
February 7, 2026 at 8:42 AM
Reposted by Andròmines de paper
Quan es transforma en humà continua tenint les mateixes ganes d'amanyacs que quan és un gatet. L’instint no canvia. Per això ella amaga el sorral i prova de domesticar-lo perquè entengui com funciona la tassa del vàter.
February 6, 2026 at 7:45 AM
Reposted by Andròmines de paper
Estava tan concentrat amb la feina, l’omplia de tal forma, que la vida havia esdevingut una gran pèrdua de temps.
August 2, 2025 at 7:44 AM
Reposted by Andròmines de paper
Pocs s’arriscaven a continuar. La vida els podia passar per sobre en qualsevol moment, però ja no sabien com respirar sense empaitar l’horitzó.
August 3, 2025 at 7:57 AM
Reposted by Andròmines de paper
Toca amb destresa cada una de les notes del silenci.
August 6, 2025 at 7:50 AM
Quan es transforma en humà continua tenint les mateixes ganes d'amanyacs que quan és un gatet. L’instint no canvia. Per això ella amaga el sorral i prova de domesticar-lo perquè entengui com funciona la tassa del vàter.
February 6, 2026 at 7:45 AM