@obehron.bsky.social
I després, quan llegeixo el que he escrit, veig que he fet frases massa llargues
Com deu ser un amor així? Un amor d’hores llargues i d’esperar que l’altre torni, de mirar-se i d’estar en silenci molta estona. De decidir que la resta del món no et cal gaire si tens la Katerina a casa i un peix acabat de pescar i una amanida senzilla a taula.
November 18, 2025 at 10:38 PM
Com deu ser un amor així? Un amor d’hores llargues i d’esperar que l’altre torni, de mirar-se i d’estar en silenci molta estona. De decidir que la resta del món no et cal gaire si tens la Katerina a casa i un peix acabat de pescar i una amanida senzilla a taula.
sentí que un glaç de mort recorria tots els nervis del seu cos, que les cames se li blincaven, i, com d’instint, cercà un banc per recolzar-se; mentre que, obrint desmesuradament sos ulls, pocs moments abans abrillantats per l’agulló de l’esperança, exclamà:
-Aleshores, ¿és que tu no em vols, a mi?
-Aleshores, ¿és que tu no em vols, a mi?
October 27, 2025 at 10:06 PM
sentí que un glaç de mort recorria tots els nervis del seu cos, que les cames se li blincaven, i, com d’instint, cercà un banc per recolzar-se; mentre que, obrint desmesuradament sos ulls, pocs moments abans abrillantats per l’agulló de l’esperança, exclamà:
-Aleshores, ¿és que tu no em vols, a mi?
-Aleshores, ¿és que tu no em vols, a mi?
Va mirar-s’ho tot i va somriure.
Demostres el teu amor amb el menjar,va dir.
Jo vaig callar i vaig abaixar la mirada. Incapaç de mirar-la als ulls mentre em deia allò, vaig clavar la vista al menjar que hi havia a la taula (…) que allò pogués ser tan evident per a una altra persona em feia vergonya.
Demostres el teu amor amb el menjar,va dir.
Jo vaig callar i vaig abaixar la mirada. Incapaç de mirar-la als ulls mentre em deia allò, vaig clavar la vista al menjar que hi havia a la taula (…) que allò pogués ser tan evident per a una altra persona em feia vergonya.
October 12, 2025 at 5:53 PM
Va mirar-s’ho tot i va somriure.
Demostres el teu amor amb el menjar,va dir.
Jo vaig callar i vaig abaixar la mirada. Incapaç de mirar-la als ulls mentre em deia allò, vaig clavar la vista al menjar que hi havia a la taula (…) que allò pogués ser tan evident per a una altra persona em feia vergonya.
Demostres el teu amor amb el menjar,va dir.
Jo vaig callar i vaig abaixar la mirada. Incapaç de mirar-la als ulls mentre em deia allò, vaig clavar la vista al menjar que hi havia a la taula (…) que allò pogués ser tan evident per a una altra persona em feia vergonya.
Val més guanyar i deixar que tothom ho sàpiga. O, encara millor, val més guanyar i que la gent en parli quan no hi ets. I així gaudeixes de la victòria fins i tot allà on no ets.
Què pot ser millor que saber que xiuxiueigen de tu en la teva absència?
Què pot ser millor que saber que xiuxiueigen de tu en la teva absència?
October 3, 2025 at 4:10 PM
Val més guanyar i deixar que tothom ho sàpiga. O, encara millor, val més guanyar i que la gent en parli quan no hi ets. I així gaudeixes de la victòria fins i tot allà on no ets.
Què pot ser millor que saber que xiuxiueigen de tu en la teva absència?
Què pot ser millor que saber que xiuxiueigen de tu en la teva absència?
desitjava que m’estimés algú que no hagués de renunciar a res per mi,i va resultar que era jo qui no sabia estimar una dona com aquesta.La llibertat vertadera no rau,com ens pensem, a viure com volem, sinó a no impedir que els altres visquin com vulguin.
Jo no havia assolit aquest grau de llibertat.
Jo no havia assolit aquest grau de llibertat.
September 26, 2025 at 10:45 AM
desitjava que m’estimés algú que no hagués de renunciar a res per mi,i va resultar que era jo qui no sabia estimar una dona com aquesta.La llibertat vertadera no rau,com ens pensem, a viure com volem, sinó a no impedir que els altres visquin com vulguin.
Jo no havia assolit aquest grau de llibertat.
Jo no havia assolit aquest grau de llibertat.
Eren moltes, les emocions, i les recorda, però les recorda com podria recordar-se d’un arbre amb una forma particular, d’una clapa de bolets deliciosos, d’unes libèl•lules que un dia li havien rondat el jaç. Recordar les emocions no li provoca cap emoció.
September 18, 2025 at 8:33 AM
Eren moltes, les emocions, i les recorda, però les recorda com podria recordar-se d’un arbre amb una forma particular, d’una clapa de bolets deliciosos, d’unes libèl•lules que un dia li havien rondat el jaç. Recordar les emocions no li provoca cap emoció.
M’adonava que aquella bronca no era com les altres: d’alguna manera s’hi entreveia la fatalitat que tenen les coses que fas per darrera vegada. Hi ha cops que tot és qüestió d’un clic, d’un comentari a deshora o d’un gest mal trobat. Qualsevol cosa pot trencar la soga, si està prou esfilagarsada.
September 11, 2025 at 3:00 PM
M’adonava que aquella bronca no era com les altres: d’alguna manera s’hi entreveia la fatalitat que tenen les coses que fas per darrera vegada. Hi ha cops que tot és qüestió d’un clic, d’un comentari a deshora o d’un gest mal trobat. Qualsevol cosa pot trencar la soga, si està prou esfilagarsada.
L’últim amant meu de llavors s’havia atansat a mi de la mateixa manera. També era un home de negocis. Estava casat. Només buscava tenir una aventura amb mi, cosa que ja m’estava bé. Però s’ho va prendre molt seriosament i es volia divorciar de la seva dona. De seguida vaig deixar de veure’l.
August 24, 2025 at 10:44 PM
L’últim amant meu de llavors s’havia atansat a mi de la mateixa manera. També era un home de negocis. Estava casat. Només buscava tenir una aventura amb mi, cosa que ja m’estava bé. Però s’ho va prendre molt seriosament i es volia divorciar de la seva dona. De seguida vaig deixar de veure’l.
Per aconseguir qualsevol cosa, és obvi que no n’hi ha prou amb el talent. Necessites un esperó, un objectiu, un incentiu, un interés desmesurat, sigui l’ambició o la por o la curiositat o la necessitat de treure el ventre de pena.(…) Alguna cosa sobre la qual no et fas preguntes.
July 20, 2025 at 10:43 PM
Per aconseguir qualsevol cosa, és obvi que no n’hi ha prou amb el talent. Necessites un esperó, un objectiu, un incentiu, un interés desmesurat, sigui l’ambició o la por o la curiositat o la necessitat de treure el ventre de pena.(…) Alguna cosa sobre la qual no et fas preguntes.
Reposted
📝 "No podem tornar a amagar el cap sota l’ala i continuar alimentant un mercat que no se sosté si no hi ha subvencions i militància"
Mail Obert de Tina Vallès
Mail Obert de Tina Vallès
Edició en català: militància i subvenció
"No podem tornar a amagar el cap sota l’ala i continuar alimentant un mercat que no se sosté si no hi ha subvencions i militància"
www.vilaweb.cat
July 11, 2025 at 8:02 PM
📝 "No podem tornar a amagar el cap sota l’ala i continuar alimentant un mercat que no se sosté si no hi ha subvencions i militància"
Mail Obert de Tina Vallès
Mail Obert de Tina Vallès
Diu que enyora els vespres quan sèieu als malecons i no tenieu temps d’explicar-vos totes les coses. Jo també.
Enyora l’estiu,l’olor de les nits, la negror de les muntanyes. Les converses infinites sobre els temes més insignificants. Les faldilles curtes i amples, les samarretes agafades a la pell.
Enyora l’estiu,l’olor de les nits, la negror de les muntanyes. Les converses infinites sobre els temes més insignificants. Les faldilles curtes i amples, les samarretes agafades a la pell.
July 8, 2025 at 9:13 PM
Diu que enyora els vespres quan sèieu als malecons i no tenieu temps d’explicar-vos totes les coses. Jo també.
Enyora l’estiu,l’olor de les nits, la negror de les muntanyes. Les converses infinites sobre els temes més insignificants. Les faldilles curtes i amples, les samarretes agafades a la pell.
Enyora l’estiu,l’olor de les nits, la negror de les muntanyes. Les converses infinites sobre els temes més insignificants. Les faldilles curtes i amples, les samarretes agafades a la pell.
Quan els llums de la locomotora van atrapar-los, ella va acostar-se a l’alferes i va dir-li a cau d’orella: “Em diu de tot, que m’estima… però, en realitat, si li demanés que es tirés a les vies del tren per mi, probablement no ho faria”. I ell, sense respondre ni una sola paraula, s’hi va llençar.
June 29, 2025 at 11:11 AM
Quan els llums de la locomotora van atrapar-los, ella va acostar-se a l’alferes i va dir-li a cau d’orella: “Em diu de tot, que m’estima… però, en realitat, si li demanés que es tirés a les vies del tren per mi, probablement no ho faria”. I ell, sense respondre ni una sola paraula, s’hi va llençar.
No fou la poma de l’arbre la que la serp assenyalà,fou la podrida que havia caigut a terra.El nostre Adam es va inclinar sobre la poma,la va flairar i va trobar que li agradava.En l’àcida fermentació bulbosa i plena de cucs de la poma de Calvados què hi va descobrir?L’alcohol. En va tenir necessitat
June 23, 2025 at 8:35 AM
No fou la poma de l’arbre la que la serp assenyalà,fou la podrida que havia caigut a terra.El nostre Adam es va inclinar sobre la poma,la va flairar i va trobar que li agradava.En l’àcida fermentació bulbosa i plena de cucs de la poma de Calvados què hi va descobrir?L’alcohol. En va tenir necessitat
Era com un pintor que, en un primer traç, idealitza la musa: la detalla, la sensualitza, la converteix en l’objecte del seu desig. Però a mesura que avança l’obra, tot es trenca. La màscara cau. La imatge es corroeix. Perquè el meu cos real no complia l’imaginari que ell havia projectat sobre mi.
June 6, 2025 at 3:32 PM
Era com un pintor que, en un primer traç, idealitza la musa: la detalla, la sensualitza, la converteix en l’objecte del seu desig. Però a mesura que avança l’obra, tot es trenca. La màscara cau. La imatge es corroeix. Perquè el meu cos real no complia l’imaginari que ell havia projectat sobre mi.
Mira el cel. Cremes mercuri. El fum se l’endú i la platja el retorna. Hom transforma el paradís en quelcom que s’agafa amb les mans i que es compra. Sang, or, suor: la bella sopa. D’element metàl·lic, n’arriba un i se’n va un altre.
@blancallum.bsky.social
Maripasoula
@elclubeditor.bsky.social
@blancallum.bsky.social
Maripasoula
@elclubeditor.bsky.social
June 3, 2025 at 10:00 AM
Mira el cel. Cremes mercuri. El fum se l’endú i la platja el retorna. Hom transforma el paradís en quelcom que s’agafa amb les mans i que es compra. Sang, or, suor: la bella sopa. D’element metàl·lic, n’arriba un i se’n va un altre.
@blancallum.bsky.social
Maripasoula
@elclubeditor.bsky.social
@blancallum.bsky.social
Maripasoula
@elclubeditor.bsky.social
una cosa bonica era per regalar o perquè te la regalin, no tan sols per tenir-la.I, sobretot, mai per “ser-la”.Sobretot mai no s’hauria de ser la cosa bonica. A una cosa bonica li faltava el gest de donar. Mai no t’has de quedar amb una cosa bonica, així com si la guardessis dins del silenci del cor
May 28, 2025 at 7:04 PM
una cosa bonica era per regalar o perquè te la regalin, no tan sols per tenir-la.I, sobretot, mai per “ser-la”.Sobretot mai no s’hauria de ser la cosa bonica. A una cosa bonica li faltava el gest de donar. Mai no t’has de quedar amb una cosa bonica, així com si la guardessis dins del silenci del cor
Com n’havia après, de llençar cartes d’amor al vàter, de no deixar cabells a la pinta que li havien deixat, de recollir els clips, d’esborrar totes les marques de pintallavis, d’espolsar els núvols de maquillatge.
Tenia ulls d’espia.
(…)
Coneixia tots els trucs en aquesta guerra de l’amor
Tenia ulls d’espia.
(…)
Coneixia tots els trucs en aquesta guerra de l’amor
May 26, 2025 at 9:39 PM
Com n’havia après, de llençar cartes d’amor al vàter, de no deixar cabells a la pinta que li havien deixat, de recollir els clips, d’esborrar totes les marques de pintallavis, d’espolsar els núvols de maquillatge.
Tenia ulls d’espia.
(…)
Coneixia tots els trucs en aquesta guerra de l’amor
Tenia ulls d’espia.
(…)
Coneixia tots els trucs en aquesta guerra de l’amor
Truca’m si cal, i explica’m que no escrius
Que ja fa temps que la vida no et sorprèn
(..)
Però no em truquis si una nit
Sents que voldries dormir al meu llit
O marxar lluny, o viure junts
En un pis petit
No em truquis, simplement vine a la platja
Que ja ens coneix
M’hi trobaràs, potser llegint
Que ja fa temps que la vida no et sorprèn
(..)
Però no em truquis si una nit
Sents que voldries dormir al meu llit
O marxar lluny, o viure junts
En un pis petit
No em truquis, simplement vine a la platja
Que ja ens coneix
M’hi trobaràs, potser llegint
May 21, 2025 at 7:33 PM
Truca’m si cal, i explica’m que no escrius
Que ja fa temps que la vida no et sorprèn
(..)
Però no em truquis si una nit
Sents que voldries dormir al meu llit
O marxar lluny, o viure junts
En un pis petit
No em truquis, simplement vine a la platja
Que ja ens coneix
M’hi trobaràs, potser llegint
Que ja fa temps que la vida no et sorprèn
(..)
Però no em truquis si una nit
Sents que voldries dormir al meu llit
O marxar lluny, o viure junts
En un pis petit
No em truquis, simplement vine a la platja
Que ja ens coneix
M’hi trobaràs, potser llegint
Ens hem mirat. Vull dir la casa i jo. El cadenat de la reixa d’entrada i el pany de la porta havien obeït dolçament a la meva mà, com una prova d’amor, de fidelitat i de reconeixement de l’amo que torna. I que torna sol, aquesta vegada. A la casa sola, aquesta vegada.
May 8, 2025 at 6:28 PM
Ens hem mirat. Vull dir la casa i jo. El cadenat de la reixa d’entrada i el pany de la porta havien obeït dolçament a la meva mà, com una prova d’amor, de fidelitat i de reconeixement de l’amo que torna. I que torna sol, aquesta vegada. A la casa sola, aquesta vegada.
escriure.
Ara que s’havien acabat les alarmes i els bombardeigs, la passió es renovava, es reafirmava amb convicció.
Havia vist tantes coses i havia conegut tantes persones que ni que fos per fer-los un homenatge — i per fer-se un homenatge a si mateixa —, necessitava plasmar-ho tot en un paper.
Ara que s’havien acabat les alarmes i els bombardeigs, la passió es renovava, es reafirmava amb convicció.
Havia vist tantes coses i havia conegut tantes persones que ni que fos per fer-los un homenatge — i per fer-se un homenatge a si mateixa —, necessitava plasmar-ho tot en un paper.
May 3, 2025 at 1:54 PM
escriure.
Ara que s’havien acabat les alarmes i els bombardeigs, la passió es renovava, es reafirmava amb convicció.
Havia vist tantes coses i havia conegut tantes persones que ni que fos per fer-los un homenatge — i per fer-se un homenatge a si mateixa —, necessitava plasmar-ho tot en un paper.
Ara que s’havien acabat les alarmes i els bombardeigs, la passió es renovava, es reafirmava amb convicció.
Havia vist tantes coses i havia conegut tantes persones que ni que fos per fer-los un homenatge — i per fer-se un homenatge a si mateixa —, necessitava plasmar-ho tot en un paper.
Comprenc perfectament la teva intenció artística, però no em diguis que sóc un covard. Avui he entès que sóc més purità del que em pensava. Ho he acceptat per curiositat però no ho puc suportar. Això vol dir que encara tinc coses a superar… en tot cas em cal més temps per fer-ho. Ho sento, de debó!
April 30, 2025 at 9:31 PM
Comprenc perfectament la teva intenció artística, però no em diguis que sóc un covard. Avui he entès que sóc més purità del que em pensava. Ho he acceptat per curiositat però no ho puc suportar. Això vol dir que encara tinc coses a superar… en tot cas em cal més temps per fer-ho. Ho sento, de debó!
pujà d’un bot al pescant. Posà el motor en marxa. Embragà.
—Till next year— li cridà la Rebeca agitant el braç.
En Rafel ja guiava devers la carretera de Girona. Sense perdre de vista el primer viratge, va alçar una mà en signe de comiat. Braolà per dominar el traüt del motor.
—Goodbye darling!
—Till next year— li cridà la Rebeca agitant el braç.
En Rafel ja guiava devers la carretera de Girona. Sense perdre de vista el primer viratge, va alçar una mà en signe de comiat. Braolà per dominar el traüt del motor.
—Goodbye darling!
April 27, 2025 at 4:22 PM
pujà d’un bot al pescant. Posà el motor en marxa. Embragà.
—Till next year— li cridà la Rebeca agitant el braç.
En Rafel ja guiava devers la carretera de Girona. Sense perdre de vista el primer viratge, va alçar una mà en signe de comiat. Braolà per dominar el traüt del motor.
—Goodbye darling!
—Till next year— li cridà la Rebeca agitant el braç.
En Rafel ja guiava devers la carretera de Girona. Sense perdre de vista el primer viratge, va alçar una mà en signe de comiat. Braolà per dominar el traüt del motor.
—Goodbye darling!
De cop, estic sola i rebo un paquet: hi ha un llibre i una carta teva escrita a llapis, amb lletra una mica confusa; gairebé no l’entenc. També hi ha un caramel de cafè amb llet mig desfet, que corro a posar-me a la boca perquè endevino que ha estat a la teva.
April 23, 2025 at 11:09 AM
De cop, estic sola i rebo un paquet: hi ha un llibre i una carta teva escrita a llapis, amb lletra una mica confusa; gairebé no l’entenc. També hi ha un caramel de cafè amb llet mig desfet, que corro a posar-me a la boca perquè endevino que ha estat a la teva.
-el del tercer s’ha suïcidat. O,si vostè vol,ha caigut per l’ull de l’escala.
I fa un gest inconcret amb la mà.
“Déu meu”, murmura en Jaume,i s’asseu en una cadira, amb els palmells damunt dels genolls.
“Déu meu, que no ha vist aquest infeliç que, a la plaça de Letamendi, aquesta tarda hi feia sol?”
I fa un gest inconcret amb la mà.
“Déu meu”, murmura en Jaume,i s’asseu en una cadira, amb els palmells damunt dels genolls.
“Déu meu, que no ha vist aquest infeliç que, a la plaça de Letamendi, aquesta tarda hi feia sol?”
April 15, 2025 at 10:57 AM
-el del tercer s’ha suïcidat. O,si vostè vol,ha caigut per l’ull de l’escala.
I fa un gest inconcret amb la mà.
“Déu meu”, murmura en Jaume,i s’asseu en una cadira, amb els palmells damunt dels genolls.
“Déu meu, que no ha vist aquest infeliç que, a la plaça de Letamendi, aquesta tarda hi feia sol?”
I fa un gest inconcret amb la mà.
“Déu meu”, murmura en Jaume,i s’asseu en una cadira, amb els palmells damunt dels genolls.
“Déu meu, que no ha vist aquest infeliç que, a la plaça de Letamendi, aquesta tarda hi feia sol?”
gràcies (…) als costums d’una vida virtuosa encara es conserven joves als quaranta anys. Aquesta mena de dones són com les darreres roses de l’acabament de temporada, la vista de les quals és agradable, però els pètals tenen un no sé què de fred i el perfum s’afebleix.
April 10, 2025 at 8:09 PM
gràcies (…) als costums d’una vida virtuosa encara es conserven joves als quaranta anys. Aquesta mena de dones són com les darreres roses de l’acabament de temporada, la vista de les quals és agradable, però els pètals tenen un no sé què de fred i el perfum s’afebleix.