Manzo
banner
manzo71.bsky.social
Manzo
@manzo71.bsky.social
Diari oníric.
Hui he somiat que era sepulturer. En presència de la família, remenava un cos acabat de colgar fins que quedava ben barrejat amb la terra.
January 21, 2026 at 6:01 AM
Crec que ara els somnis em persegueixen a mi. I no tinc on amagar-me'n.
January 16, 2026 at 7:45 AM
Diari oníric.
De poc no em veig involucrat en una baralla, al mercat de la Plaça d'Arger. Les paradetes i els comerços estaven plens de gent com quan era xiquet, no com ara, que estan abandonades i solitàries. Alguns productes (fruites) formen torres decoratives, piràmides.
January 12, 2026 at 7:20 AM
"En panadero desconocido". Poesia d'anar en espardenyes.
January 12, 2026 at 6:23 AM
Diari oníric.
Viatges, horaris de partida, equipatges perduts, claus perdudes. Conduïsc un autobús. En una revolta molt perillosa de la carretera (plena de cotxes que se n'han eixit abans que jo), puc fer-me amb el control del vehicle, amb gran esforç, estirant molt fort d'un cable que es tensa.
January 12, 2026 at 6:20 AM
Diari oníric.
Assistisc al judidi injust d'una jove, falsament acusada sense proves d'algun crim horrible. Tot un auditori, impassible, la mira amb menyspreu sense moure ni un múscul de la cara: ni un gest de pietat, ni de misericòrdia. Però de sobte algú intenta fer-li una foto...
January 7, 2026 at 5:44 AM
Diari oníric.
Creuàvem pel mig d'un partit de bàsquet, molt atrafegats perquè arrossegàvem un equipatge molt gros pel mig de la pista. No volíem molestar però tampoc no podíem anar més de pressa i tot plegat era bastant incòmode
January 6, 2026 at 10:02 PM
Imagina un granet d'arena discutint amb tooota la platja.
January 5, 2026 at 6:25 AM
No tinc cap dubte que quan tot pegue un esclafit jo cauré del costat dels perdedors. I és una perspectiva que contemple amb una pregona serenitat.
January 4, 2026 at 12:17 PM
Diari oníric:
Tot el Departament de Filologia Catalana viu a la Universitat d'Alacant, en una mena de dormitori col·lectiu, i jo amb ells. Al meu llit, com que era el meu aniversari, m'han deixat dues camisetes de regal, en una de les quals hi posava: "In your hands".
January 3, 2026 at 6:35 AM
Diari oníric:
M'has besat als llavis, i se m'han quedat de color taronja.
January 2, 2026 at 8:41 PM
Senyor Jesús, què és preferible? Continuar resant sense posar-hi el cor o posar el cor en cada moment sense resar? O dit d'una altra manera, són més importants els sentiments o les paraules?
January 1, 2026 at 7:33 AM
Diari oníric:
Intervinc en una disputa entre pares d'alumnes d'un institut. Al costat de la guàrda civil (que s'ha burlat de mi perquè duia malles de fer esport) faig de jutge imparcial. La nostra funció consistix a no fer res: simplement observem com els dos pares s'apallissen acarnissadament.
December 31, 2025 at 6:29 AM
Diari oníric:
Amb un tauló i quatre rodetes, m'he fabricat una espècie de patinet per a moure'm per les habitacions de casa. Això a pesar que puc caminar sense cap tipus d'impediment.
Un senyor important s'equivoca al resar la Salve a la Mare de Déu. (No descarte que el senyor siga jo mateix.)
December 30, 2025 at 10:06 PM
He tornat a somiar en tu. Estàvem bé, molt afectuosos l'un amb l'altre. Abans d'acomiadar-nos t'he besat a la galta i t'he dit: «M'agradaria estar sempre ací».
December 24, 2025 at 8:44 AM
Cada dos mesos si fa no fa em cite amb un senyor a la perruqueria. De fet, són diferents perruqueries perquè no sempre vaig a la mateixa. I allà ens estem una estona, mirant-nos en silenci, mentre em tallen els cabells.
December 19, 2025 at 6:32 AM
Encara conserve uns guants de llana de mon pare. Ara que fa frescoreta me'ls pose per a meditar al balcó. I és com si després de tants anys encara m'agafara de les mans.
December 11, 2025 at 7:19 AM
He somiat que tornava a examinar-me a la universitat. El professor de l'assignatura era el director de la meua banda de música i la pregunta de l'examen era sobre la Basílica del Pilar de Saragossa. Bastant nerviós, he invertit molt temps a recordar si la basílica datava d'època dels Reis Catòlics.
December 2, 2025 at 12:19 PM
El Paradís era un època en què l'única inquietud consistia a triar el pròxim llibre que llegiríem.
November 26, 2025 at 7:02 PM
He somiat que a mon fill li expedien un certificat d'acòlit. És a dir, d'haver exercit com a escolà en l'església. Però hi constava una falta per mal comportament.
November 26, 2025 at 6:57 PM
He somiat que estava gitat en un carrer de París, mirant cap al cel. Sentia dos campanars llunyans que tocaven, primer l'un, després l'altre, les cinc de la vesprada. I el so de les campanes flotava per l'aire com els núvols.
November 25, 2025 at 5:55 AM
El territori de la memòria és molt esvarós i els records són més sovint màscares que retrats. Són molt més fiables, en eixe sentit, els nostres oblits. Parlen bastant millor de qui som.
November 20, 2025 at 9:23 AM
Fa olor de café a la galeria. No sé quin veí l'ha preparat, però ho percep com una cosa meua. Potser perquè em recorda els meus iaios. Crec que va ser en casa dels meus iaios on de xiquet vaig tastar per primera vegada, com a exòtica novetat adulta, cafè amb llet. Ells no tenien cacau en pols.
November 7, 2025 at 8:28 AM
He somiat que feia uns exercicis per a l'avantbraç, i fent-los jo, els feia també ma filla, sense adonar-se'n, que viu a València.
November 6, 2025 at 7:01 AM
Tinc una melodia al cap (és un solo per a trompa) i m'encanta no recordar a quina obra pertany.
November 6, 2025 at 6:48 AM