i la higiene en espais públics? La seguretat i la higiene són interessos superiors de la societat en el seu conjunt i s'han de garantir sempre respectant la dignitat de les persones (totes) i prenent les mesures mínimes indispensables per envair el mínim possible la intimitat personal.

recursos necessaris per a que puguin denunciar amb seguretat si són sotmeses a restriccions de llibertat involuntàriament? Per suposat, com s'ha de fer amb tothom i especialment amb les dones davant qualsevol forma de maltractament.
Garantir que la indumentària no és incompatible amb la seguretat

jueus a juntar homes i dones a les seves celebracions religioses, entre moltes altres prohibicions i obligacions que van contra les creences individuals.
Educar i sensibilitzar la comunitat musulmana sobre la llibertat de culte i de no culte? Sí, sempre, especialment les dones. Proporcionar tots els

o comunitària de qualsevol restricció de llibertats per motius religiosos i de qualsevol altra naturalesa.
Prohibir el hijab? No. Per més que ho vestim de mesura feminista és un atac a la llibertat religiosa com ho seria prohibir dur una creu, obligar a avortar, prohibir fer-se monja o obligar els

de cap credo i no permetre que cap decisió executiva, legislativa ni judicial se prengui en base a unes creences o preceptes religiosos, a més de no incloure actes essencialment religiosos en l'agenda pública dels polítics, ni tan sols desfressats de "tradicions"); i perseguir la imposició familiar

Al final, l'única cosa que pot fer la societat és proporcionar formació, informació i sensibilització per garantir que les persones estan en condicions de plantejar-se totes aquestes qüestions; separar completament la religió de la vida pública (i això implica no subvencionar escoles ni assignatures

amb un condicionament del desenvolupament intel·lectual que pot perjudicar la persona, a l'hora que estam qüestionant la maduresa i la capacitat de la persona per triar lliurement en base a les seves pròpies concepcions del món, una mena de paternalisme que probablement tampoc és just.

acaben coartant les llibertats individuals a qui "voluntàriament" decideix seguir-los? On comença la voluntarietat real i on el poder de l'ascendència dels referents familiars i socials? No, no hi ha una resposta única. Se mescla la llibertat de la família per educar en els valors legals que vulgui

Però si reflexionam, aquesta situació no és patrimoni exclusiu de l'islam en les famílies musulmanes sinó de qualsevol família que educa segons els preceptes de qualsevol religió. Però no només passa això dins les famílies. Anem més enllà: imposa la societat uns estàndards de consum i estètics que

El paper que juga l'ascendència paterna en els primers anys de vida condiciona la nostra forma de pensar. És això un sotmetiment involuntari a un credo que acabarà essent perjudicial per a l'exercici ple de les teves llibertats individuals? Un debat molt espinós i gens senzill, probablement.

Per suposat. I aquí està el dilema perquè no podem incidir en l'educació que es rep dins les famílies i si aquesta s'ajusta totalment a una religió, les probabilitats que aquesta persona acabi triant sotmetre's als seus preceptes són altes i la voluntarietat sempre és dubtosa.

elecció pròpia. Llavors: hem de prohibir les pràctiques i preceptes religiosos per tenir una naturalesa contrària a les llibertats individuals? Jo, que som atea i molt crítica amb el misticisme i les creences existencials pens que no. Ara bé: hem de vigilar la voluntarietat de la pràctica religiosa?

ésser els dejunis obligatoris, els aliments prohibits de forma permanent o periòdica, les penitències, les peregrinacions, els animals sagrats o els mètodes de sacrifici. Tots sotmeten la persona que ho practica a qualque restricció de llibertats naturals, però, a priori, els devots ho són per

ha decidit, no la pots obligar a divorciar-se. Les religions, especialment per als que no som creients, estan plagades de rites absurds, la majoria sotmetent la dona a un rol de cuidadora de la família i servent de l'home, però també d'altres que limiten la llibertat de qualsevol creient, com poden

És una concepció masclista? Totalment. Però si prohibissis que s'hi sotmetessin series titllat d'antisemita. El divorci tampoc està permès a la majoria de creences, tret dels que són declarats matrimonis nuls per no haver-se consumat. Ha d'aguantar una dona que el seu home l'engani? Si ella ho

Un altre exemple: les dones que es fan monges i decideixen "servir a Déu" a través del servei a l'Església, ergo, als capellans. És una concepció masclista? Totalment, però elles decideixen sotmetre-s'hi. Un altre: les dones jueves ortodoxes, completament sotmeses als homes dins la comunitat.

Una dona catòlica practicant no pot mantenir relacions sexuals abans del matrimoni religiós i moltes dones creients se sotmeten voluntàriament a aquesta castedat. És una concepció masclista? Totalment, com tota la religió catòlica, però qui ha decidit creure en Déu baix aquest credo és ella.

Per posar-ho en context podem comparar altres "sacrificis" o obligacions que imposen les religions monoteistes, totes elles creades pels homes i per als homes, i a totes elles la dona està sotmesa a la voluntat de l'home. Anem a posar alguns exemples: començam per la "virginitat" prematrimonial.