Llegeix el reportatge complet en aquest enllaç ⤵️

Antía Pérez-Caramés, doctora en Sociologia i experta en migració, atribueix aquest canvi al que es denomina “exteriorització de la xenofòbia”. L’actitud, que havia romàs latent perquè no era socialment acceptada, es normalitza a mesura que més persones públiques hi emeten opinió.

La percepció negativa era escassa i existia, sobretot, en els grups de més edat i en sectors com l’agricultura.

👉 En els darrers anys, en canvi aquests sentiments s’incrementen també entre els més joves (entre 25 i 44) i es traslladen cap al sector dels obrers qualificats.

🔎 Però no ha estat sempre així.

Fa una dècada, quan escoltaven la paraula “immigració”, el primer que pensaven els espanyols era en la “necessitat de venir a treballar” i, en segon lloc, en la “pobresa i desigualtat”, segons el CIS.

🗣️Els seus discursos se centren a vincular els migrants amb la delinqüència, l’abús dels recursos públics o la substitució cultural, narratives que Verificat ha desmentit en múltiples ocasions. Tanmateix, les enquestes demostren que han calat en una part important de la població.

🔗 Llegeix la verificació sencera aquí: 

📊 Així, la IA no pot substituir els llocs dels professionals actualment per cobrir. A Espanya, Sanitat estima que hi ha un dèficit de 5.000 metges especialitzats, i Catalunya és l’onzena comunitat amb metges col·legiats per càpita, segons dades de l’INE.

✍️ El Departament de Salut, contactat per Verificat, no ha volgut afegir declaracions concretes i ha compartit un article publicat en el seu web on puntualitzaven que la IA "no actua en lloc del metge, sinó al seu costat, reforçant la seva capacitat de decisió”.

🔎 Una revisió sistemàtica de 83 estudis publicada aquest any a la revista Nature, que concloïa que la precisió diagnòstica global de models d’IA és del 52,1%. Els models d’IA van tenir un rendiment significativament pitjor que els metges especialistes.

En aquest sentit, diversos estudis demostren l'eficàcia en reducció de les càrregues de feina, el temps de diagnòstic, i l’anàlisi de moltes dades i analítiques.

⚠️ Però, no poden substituir de manera total la feina dels professionals sanitaris, com adverteixen des de l'OMS.

🤖 Quan es parla d’utilitzar la IA en atenció sanitària no es parla de demanar diagnòstics a xatbots com ChatGPT des de casa —desaconsellat per l’OMS per l’elevada taxa d’error—, sinó de dissenyar eines específiques per resoldre problemes mèdics concrets.

Les declaracions van despertar la indignació en el sector sanitari i el sindicat Metges de Catalunya va demanar la rectificació de la consellera, al·legant que la intervenció promovia la idea que els professionals sanitaris són substituïbles per aquestes eines.

Llegeix l'article complet ⤵️

🔙 Aquí entra en joc “Past-Continuous”, un projecte internacional amb la participació de Verificat a través de Desfake.

✅ El recurs dona eines per entendre la desinformació, analitzar l’ecosistema mediàtic i contrastar la història amb dades rigoroses.

🧠 Tota transformació passa per reforçar l’alfabetització mediàtica i el pensament crític

👉 Així l'alumnat pot formar opinions pròpies i detectar discursos manipuladors.

✏️ I què es pot fer des de l’aula? Acadèmics demanen fer un exercici de memòria democràtica, treballant la història des de les vivències, les emocions i la reflexió crítica.

🔎Una investigació de la Universitat de València conclou que la dictadura sovint s’explica de manera “reduccionista” i “superficial”.

🗣️ “Un jove de 16 anys ha d’entendre la dictadura com una etapa de repressió i no de progressió”, assegura Nestor Banderas, coautor de l'article.

🗣️ “Aquells que no recorden el passat, estan condemnats a repetir-lo”, afirmava el filòsof George Santanya.

📚 I la manera en com s'explica el franquisme a les aules preocupa a la comunitat educativa.