És sabut i estudiat que cada canvi de govern toca marques i logos.

A nivell de #branding públic, Catalunya està agafant camins que, personalment, em costa de reconèixer. Considero que són una pèrdua evident d'identitat. Però bé, potser ja és això, oi?

L'anterior sistema de marques, elaborat per l'estudi Espluga, era bo i funcional justament perquè funcionava com un paraigua coherent. Permetia als organismes capitalitzar la identificació: sabies que allò era Ajuntament i que no era un ens aliè.

M'entristeix la rapidesa del canvi i com es parla d'haver tingut en compte Barcelona menystenint el concepte 'ajuntament' com a sinònim de ciutadania. El Manual d'Identitat és provisional i encertes casuístiques regna la incertesa. Ens ho anirem trobant.

Més enllà de la política: el vermell 032 vibra i, de fet, el mateix manual provisional ja dona una alternativa de color per accessibilitat. Si ja es preveu que el color principal pot ser un problema, per què no fer servir directament el color accessible i no marejar a l'usuari?

Anem als colors. El canvi del Pantone, del vermell 156 al vermell 032 amb un punt coralí és preocupant. La proximitat cromàtica amb logotips de partits polítics concrets és de línia fina. La institució ha de guardar sempre distància de la ideologia i això ho diu la llei 29/2005.

En el joc d'elements està el missatge. La dilució institucional afecta als nivells inferiors. Les signatures de districtes i altres organismes queden amb un escut que, sense la paraula "Ajuntament" (el vincle mare), està menys connectat amb la ciutat i aïlla les entitats.

La paraula institucional ha desaparegut. L'escut, que per reconèixer abans cal conèixer, visualment sembla que no estigui alineat (tot i que ho està). Potser hauria triat altres alineacions i proporció entre elements per qüestió de percepció visual, com la que es prohibeix.

El canvi de logo de l'Ajuntament de Barcelona fa mal. Aquesta nova proposta elimina "Ajuntament" per deixar només "Barcelona". S'han carregat la institució per apostar per la marca-ciutat. Denota haver pensat en clau internacional i poc en els ciutadans 😔
#MarcaBarcelona

La fantàstica entrevista que en @jordibes.bsky.social (Diari Ara) ha fet al fundador de la Guia Peñín.

José Peñín hi diu moltes coses, especialment interessant quan parla de denominacions d'origen i també de noms propis.

Us recomano entrar a llegir-la 👇🏻👇🏻 mengem.ara.cat/vins-caves/j...

El que explica @xsalaimartin.bsky.social, la importància de la comunicació especialment la no verbal, en moments delicats, és el que dona tot el sentit del món a incloure la #comunicació i les humanitats en els estudis i àmbits de la salut. Per senzill i quotidià que sigui, en moments clau falla.

Està bé que ho afegeixin i rectifiquin a posteriori de la queixa. Això sí, sense avisar ni dir ni piu, no sigui que acceptar la cagada faci mal a la reputació.

Per cert, a can @J_Morera, #palçot s'escriu amb "Ç", igual que al títol de l'article.

Quina robada de nom més heavy!

Ara resulta que el Palçot se l'han inventat uns al 2025, precisament amb aquest nom, quan des del 2022 que el fa en Jordi Morera (World Baker 2017) a L'Espiga d'Or de Vilanova i també a Espícula d'Andorra.

Au va, quina vergonya! I contrastar la informació? També.

He fet cagar el Tió i estic més feliç que un anís! 🥰

Juro que he picat fort i força estona. Ha cagat fort i gairebé llegint-me el pensament. Aquest Tió m'ha fet sentir escoltada. Això malgrat no haver verbalitzat algunsdesitjos en mesos. I quan passa la màgia, sí, es diu i es valora!

Bon Nadal! ✨