43 anys tenen aquestes afirmacions del gran escriptor i traductor Sergio Pitol que Ignacio Echevarría rescata al darrer dels seus sempre memorables articles.
Cal afegir res més? No.

Enganxar "L'home que va matar Liberty Valance" a l'atzar a la tele i saber del cert, com sempre, que no hi ha ni una sola pel·li a la seva alçada.

En "Los Soprano" la comida era un motivo de felicidad y satisfacción, en "The Bear", una coartada para que aspirantes frustrados a artistas se chillen los unos a los otros porque hay una hoja de perejil fuera de sitio.

Aquests subtítols de "High Voltage", no sé, no sé... 🤔😂

Ah, quin gran concert el de la meravellosa @natsimons.bsky.social ahir a la nit a Lleida! Grans cançons pròpies i fabuloses versions de Blondie, Tom Petty, Patti Smith o Sweet. Un plaer que espero repetir.

Només quedava ell.
Durant anys, va ser impossible que Levon Helm i Robbie Robertson tinguessin res a veure l'un amb l'altre. Només estaven d'acord en una cosa: el secret de la música de The Band era aquest músic portentós, irrepetible.
Adéu, Garth Hudson. I moltes, moltes gràcies per tot.

Avui mateix, mentre mirava "Carnivàle", una de les sèries que més anys feia que tenia pendents, he pensat en ell: la seva ombra cobria la pantalla del primer a l'últim minut.
Adéu a un dels més grans artistes del nostre temps.

Sí, és cert que no arriba al nivell d'excel·lència del llibre de Patrick Radden Keefe, però és una molt bona sèrie que furga amb tota cruesa i sense estúpids romanticismes en els anys més foscos del conflicte nord-irlandès.

Yo iría incluso un poquito más lejos.

Si n'haguessin triat un altre, hauria tirat la revista a la primera paperera que hauria trobat. El millor disc del Rei. Indiscutible.

Déu meu.

Sobretaula. Perill.

youtu.be/0P5jV4lHHR0?...

I això, nens i nenes, és el que passa quan algú encomana el vi de Nadal a
@CarrefourES
i aquesta gent té la brillant idea de fer-te'l arribar mitjançant
@ATC_Celeritas
: endarreriments, falsos intents de lliurament, devolucions no sol·licitades i comunicació zero.

Porto cinc minuts mirant aquesta meravella i ja estic plorant com una magdalena. Puto John Ford. L'amo de tot plegat.

Este libro de Barbara Tuchman lo explica muy bien. Si quisiera escribirlo hoy no sabría la pobre ni por dónde empezar.