Gràcies 💕
Faig el que puc i poc a poc i bona lletra que tot passa i no passa res.
I tampoc ve a cuento però 'dues bessones pèl-roges' em sembla la definició identitària més de fada que es pot tenir 🤩

Gràcies 🤗
El talent són moltes hores i molts xurros dibuixats abans de poder fer un gnom amb un llapis un dimecres qualsevol amb el cafè del matí

Quin luxe suprem 🥺

Quina enveja 🥲

A mi, personalment, em fascina enormement pensar que els catalans tenim els mesos personificats, talment com si fossin déus olímpics amb voluntat pròpia, amb els seus pactes i traïcions. ❄️🌿🖤
Ens han quedat moltes dites populars del "Març marçot", en coneixeu alguna?

No feu com la vella de Romadriu i no refieu d'aquests bons dies perquè arribaran els Manllevats o les velles de març, en contraposició a les joves d'abril (aquests dies previs de bonança).
🌿❄️

I, tot i que existeixen diverses versions de la llegenda, la mes estesa (o la que jo conec) diu que a la pobre vella de Romadriu només li quedà viu un xaiet que s'havia amagat sota les faldilles.

(Aquesta és la part que més m'agrada 🤭🤭)

"No sóc l'Abril gentil,
sinó el Març marçot,
que em revenjo de tot.
I et mato les ovelles i els ovellots,
i si et descuides, a tu i tot,
a la vora del foc."

❄️🐑☠️

Així doncs, en arribar els primers dies de primavera, amb la vella confiada a les pastures més altes, va arribar una onada de dies freeeds, freeeds. ❄️❄️❄️
I el Març va tenir així la seva venjança:

"(...)
Abril gentil,
savi i humil
que et sobren dies
i alegries.
Deixa-me'n un,
deixa-me'n dos,
deixa-me'n tres
i un altre més
que jo ja tinc,
en faran quatre,
per anar a pernabatre
aquest Abril
a la bruixa vella
de Romadriu."
❄️🐑

I va decidir pujar el ramat a les pastures més altes. 🐑

Però el Març, a qui no li va fer gaire gràcia que es riguessin d'ell, li va demanar a l'Abril uns dies manllevats. Un intercanvi. ❄️🌿

Diu la rondalla que una vella pastora de Romadriu, en veure que l'hivern havia estat prou suau i que arribava a les acaballes, cap a finals de Març, se'n va riure. I, mirant als núvols, digué:

"Març, marçot,
que no m'has mort
ni ovella, ni borregot!"