El sector carni i molt especialment el del porcí és fràgil. Un gran negoci en els cicles expansius basat en un sector ramader que resulta crucial en algunes comarques catalanes, però rodejat d’incerteses, volatilitat i moltes externalitats negatives. Els riscos sanitaris també són grans, cosa que condiciona preus i caigudes sobtades de les exportacions quan els països tercers es protegeixen. La indústria que se’n deriva, en forma d’escorxadors, sales de desfer i processaments diversos és la que crea ocupació.

La Cimera sobre el clima celebrada a la ciutat brasilera de Belém -el COP30- ha acabat amb un fracàs. La declaració final ni tan sols esmenta la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils, ni fixa cap objectiu en aquest sentit. La dinàmica política global, el predomini del negacionisme mediambiental ha provocat una reculada enorme. Això, malgrat que el la consciència sobre els temes mediambientals ha augmentat molt.

El experto en estudios urbanos publica un libro con más de 200 rotondas en las que examina sus elementos decorativos como excusa para “hablar de nosotros”

Aquests dies s’ha parlat molt dels patètics dies finals del dictador i de la transició política que es va obrir a partir d’allà. Imatges en blanc i negre que semblen més antigues que només de mig segle enrere. Sortosament i ni que fos només a escala estètica, els temps han canviat molt i resulta difícil sentir-se formant part d’aquell món polític i de la cultura que se’n derivava.

El judici que té lloc al Tribunal Suprem contra el Fiscal General és un atac frontal a una de les institucions de l’Estat des de dins mateix del poder judicial, no és només un fet insòlit i de molta gravetat; evidencia la funció partidista que té el poder judicial a Espanya com a instrument polític contra la majoria governamental que no els hi convé, dinàmica aquesta que s’expressa en molts altres i flagrants casos.

La relatora de la ONU para Palestina advierte de que el plan de alto el fuego para Gaza “es una mentira” en esta entrevista para el podcast 'Donde callan las armas' del Centre Delàs, desde hoy en plat...

A les darreres dècades, dominades culturalment pels postulats postmoderns, a més de la crisi dels valors democràtics i la influència nefasta de la tecnologia digital se’n desprèn un cert relativisme moral. Aquesta falta de conviccions i d’idees sòlides acostuma a derivar cap el nihilisme, en un no creure en res més enllà d’un mateix i la pretensió de consumir i d’acumular riquesa.

ESCÀS SENTIT DE COL·LECTIVITAT Arreu es produeix un fenomen que sembla imparable. La dreta més extrema i desacomplexada s’imposa políticament, i ho fa comptant amb el suport dels sectors socials més exclosos que, abans, se sentien representats pels partits progressistes i d’esquerres. L’Amèrica de Trump, la Itàlia de Meloni, l’Hongria d’Orbán o l’Argentina de Milei en són bons exemples i no els darrers: els que malvivien gràcies a ajuts socials de contenció, acaben votant a qui afirma que, el primer que farà, és eliminar-los.

Ha començat un tall d’aquesta via ferroviària que està previst que duri un mínim de setze mesos. No és poca cosa. Els efectes sobre la gent que necessita el servei són ingents. A Vic té efectes demolidors sobre els molts estudiants que arriben cada dia a la universitat. Sobre el paper, l’oferta supletòria de busos hauria de cobrir les necessitats dels afectats, però la concentració d’aquests justament a Vic genera problemes de col·lapse de trànsit difícils de resoldre.

El capitalisme ha demostrat ser un sistema de recreació i reinvenció permanent. En la seva versió digital actual, es reprodueix i resulta imparable. Les seves formes de desenvolupament sempre han comportat crisis i conflictes, sovint tan salvatges com necessaris per simplificar les formes de competència i consolidar la posició dels vencedors. Els processos de “destrucció creadora” acostumen a generar nous triomfadors, així com un reguitzell de derrotats.

Estem en un món en el què la política i els polítics atreuen les ires d'una ciutadania humiliada, defraudada i sense propòsit ni sentit de col·lectivitat. S’ha imposat l’actitud postpolítica o antipolítica com es reflecteix amb l’ascens imparable de les extremes dretes, les quals tenen el seu millor ecosistema en la polarització extrema i l’ús d’un llenguatge desfermat, tot proposant-se com els redemptors davant unes classes mitjanes atemorides i uns sectors populars que se senten abandonats.

El genocidi que practica Israel a Palestina, a diferència d’altres que s’han practicat al llarg de la història, té la particularitat que és retransmès en directe i compta, a més, amb l’arrogància pública dels botxins sobre el que fan i pensen fer, amb un supremacisme i la negació del caràcter humà de les víctimes que resulta difícil de digerir. Les imatges que ens arriben resulten insuportables.

La celebració de la “festa nacional” resulta un bon moment per reflexionar sobre el concepte de la identitat, terme aquest que s’expressa y reforça en tot discurs nacionalista. Quan la identitat ens proporciona valors compartits i elements de referència fa una funció molt positiva, serveix per ubicar-nos en el món i comprovar que hi ha altres persones que comparteixen algunes de les nostres referències.

Un dels dramàtics efectes col·laterals de la desigualtat econòmica i social entre Europa i el continent africà en són els menors no acompanyats que arriben amb els contingents migratoris irregulars. La major part d’aquestes criatures no és que perdin els seus pares durant l’atzarosa travessa, sinó que són embarcats per les seves famílies sabedores que, per la seva minoria d’edat, no podran ser tornats al país d’origen i esperant que tinguin la sort de construir-se a Europa un futur millor que el que els espera als països del Sud.

Mai com ara els percentatges d'analfabetisme havien estat tan baixos, ni el nombre de persones amb titulació universitària havien estat tan elevades, tant a Espanya com a tot el món. Però mai com ara l'analfabetisme funcional havia arribat a les cotes actuals. I no m'estic referint a la fractura digital, sinó a la incapacitat majoritària per disposar d'una cultura general acceptable.

La fotografia, a la Casa Blanca, entre Donald Trump i Úrsula Von der Leyen, és una imatge patètica, l’evidència de la rendició de la Unió Europea davant de les amenaces dels Estats Units. Una genuflexió en tota regla que no és només una derrota econòmica sinó també una humiliació política i cultural. A més de l’immens guany econòmic pels Estats Units, hi ha per Trump el valor addicional de convertir a Europa, més dividida que mai per l’ascens polític de l’extrema dreta a molts països, en una caricatura d’ella mateixa, una destrossa dels valors que representa.

Vivim en un món que ens transmet una certa sensació de final d’època, de desintegració. Conflictes geopolítics, crisi de la cultura democràtica, fracàs del globalisme, intents de retorn al tribalisme nacionalista... A tots els nivells, es requereix recuperar relacions en xarxa entre el que és global i el que és més local, trobar solucions de govern que vaig més enllà de la dicotomia entre el predomini d’un unitarisme internacional que acaba amb tota diferència i amb el valor de la diversitat, amb la fragmentació absoluta basada en el tancament i la confrontació.

Ens movem tot l’any, però a l’estiu el fenomen turístic aquí i allà resulta del tot insuportable. Viatjar i fer turisme resulten dues formes antitètiques d’anar pel món. Rodar i explorar era una cosa possible en el passat, quan el viatge no s’havia industrialitzat. Viatjar no és fer turisme; un turista no és un viatger. És una diferència que va plantejar Paul Bowles, que a més d’escriptor fou un reputat viatger.

L’extrema dreta espanyola acaba d’afirmar que quan governi pensa deportar 8,5 milions de ciutadans espanyols provinents de la immigració, així com els seus descendents, hagin nascut o no a Espanya. Tal afirmació resulta gairebé impossible de prendre-la seriosament tenint en compte la bogeria i immoralitat del plantejament. Estem parlant de la quarta part dels ciutadans del país, que tenen tots els drets polítics, socials i condició de ciutadania com qualsevol votant de Vox i que, lògicament, radiquen aquí perquè s’han integrat en l’estructura productiva i social del país.

Tot i que el turisme és una activitat que s’ha desestacionalitzat, que es practica tot l’any, quan ve l’estiu al sector se li fan les dents llargues veient com, aquest any també, batrem rècords de …

Tot i que el turisme és una activitat que s’ha desestacionalitzat, que es practica tot l’any, quan ve l’estiu al sector se li fan les dents llargues veient com, aquest any també, batrem rècords de visitants, com si això resultés un benefici per a tots, cosa que dista molt de ser certa. Mai en tenen prou. El 2024 van visitar Espanya 90 milions d’estrangers.

Aquest és un sentiment que ens embarga a molts aquests dies. La corrupció entorn de la política desgraciadament no és nova. Fa anys que empudega el sistema democràtic i que debilita els llaços de l…

Aquest és un sentiment que ens embarga a molts aquests dies. La corrupció entorn de la política desgraciadament no és nova. Fa anys que empudega el sistema democràtic i que debilita els llaços de la ciutadania en un àmbit que hauria de generar confiança i que, a cop d’escàndol, no ho fa. El cicle de govern del Partit Popular va estar farcit de casos de corrupció flagrants bona part dels quals els van salvar l’actitud amical de molts jutges, o bé els cops de martell sobre els discs durs dels ordinadors de la seu del partit.

Hi ha diverses maneres d’estar desinformat. Una és estar desconnectat o bé no tenir accés a mitjans de comunicació. Aquesta primera resulta difícil. Com t’aïlles? Si ens ho mirem bé, no és tan mala…