Hi ha coses que no van bé per la pressió arterial…

Ho explico detalladament aquí:

ojs.ub.rub.de/index.php/Zf...

un exemple molt clar de com la denigració de la mètrica pot arribar a malmetre un projecte literari de tanta ambició i envergadura. Mira considera la mètrica més una nosa que una aliada, i això compromet seriosament el resultat de la seva versió. ...

Tanmateix, la mètrica no és cap coneixement buit ni inútil, ni constitueix un aspecte menor d’una obra literària en vers. N’és una prova "a contrario" la traducció catalana de la Comèdia de Dante Alighieri que Joan F. Mira va publicar l’any 2000, ...

Des d’aquest punt de vista, la perfecció mètrica d’un text poètic seria una qüestió de pur virtuosisme tècnic totalment buit i inútil per vehicular allò que aquell text vol ser o transmetre. ...

La tendència de la poesia dels segles XX i XXI cap a l’anisosil·labisme i el vers lliure ha contribuït, no cal dir-ho, a aquest bescantament de la mètrica, considerada sovint una qüestió lligada a la retòrica en el sentit més pejoratiu del terme. ...

En aquest sentit, és significatiu el fet que molts vinculin les anàlisis mètriques dels poemes a exercicis escolars consistents a comptar síl·labes, identificar recurrències de la rima i memoritzar la terminologia associada a la matèria. ...

i la complexa casuística que estableixen entre els tipus d’accent, de síl·laba, de vers, d’estrofa, etc., duen molts lectors a considerar la mètrica una part especialment antiquada dels estudis literaris, poc estimulant intel·lectualment i poc útil tant per al poeta com per al lector de poesia. ...

Al barem acadèmic (docència i recerca): 37 punts a mi, 35 a M. P. (el màxim eren 40 punts). És indefensable. Al barem professional la puntuació també és insostenible. És un cas de mala praxi de llibre.

Més que afavorir-la a ella, el catedràtic que presidia la comissió de selecció pretenia represaliar-me a mi.

Però això és tan sols la meva interpretació. Al missatge m'he limitat a difondre dades objectives i incontestables.

Sigui com sigui, que una editorial de narrativa com Periscopi, amb la premsa, les llibreries i els lectors a favor i amb xifres de vendes gens menyspreables, acusi el desgast de les tensions de tresoreria ens hauria de fer reflexionar. Tot és massa precari.

les exigències per justificar ajuts també són molt superiors en el cas de la Generalitat que en els del Ministeri) i suposen una càrrega administrativa desmesurada. Dediquem moltes hores a tràmits, hores que preferiria dedicar a editar els textos i a visibilitzar els llibres.

Les subvencions continuen sent insuficients, són d'una gran rigidesa (amb els ajuts del Ministeri tens 18 mesos per fer el llibre, amb els de la Generalitat l'has de fer el mateix any de la concessió o 2 mesos més tard en el cas dels reintegrables, demora suposa revocació;