Bàsicament, que ni polítiques d'identitat buides de contingut transformador (progressisme mainstream neoliberal) ni propostes "populars" excloents o homogeneïtzadores (rojipardisme / extrema dreta). Sembla senzill però portem anys atrapats en eixe bucle!

Crec que Owen Jones ací fa una bona anàlisi de la qüestió. bsky.app/profile/owen...

Benvinguda al club. 🫂

El que passa és que res de tot això ha anat en detriment del seu discurs de classe perquè eixes falses dictotomies són el marc de la dreta i no caure-hi és la manera més intel·ligent de deixar-los arrere.

Bé, diria que "batalles culturals" sí que n'hi ha hagut. Els rivals s'han centrat molt en la seua religió i ell ha fet una gran campanya amb el col·lectiu LGTBI, per exemple (al mateix temps que els oponents l'han acusat de ser proper a polítics ugandesos homòfobs).

No més cartells de pel·lícules totalment deformats quan consultes la cartellera, em va fer un poc de llàsima i tot. I han llevat els Albatros del domini… que els van tancar quan féiem 2n de carrera crec! 💔

A això em referia! La posició amb què ideològicament em puc identificar queda tan mal parada en la part final... I, en contrast, la calma i la maduresa de la prota: "Rezaré por ti". Crec que l'equidistància inicial de la pel·li es trenca. La tia queda com una desequilibrada egoista (herència, etc.),

Sí, crec que com a pel·li és una bona experiència, la recomane. En canvi, des del punt de vista ideològic, el lloc en què queden les diferents postures sobre la religió em va resultar problemàtic i ja no sé si soc jo que file molt prim o què…

Estava a punt de posar este meme amb el logo de C*mpromís, però la veritat és que l'esperança que tinc que alguna cosa així passe tendeix a zero.

I feel seen. 💘

Estem parlant d'algú que ve de fer «Challengers» i «La chimera». I, a més (i mira que em sap greu caure en la trampa de les relacions parasocials derivades de les tones de promo que han de fer als actors hui en dia), és un ratolinet entranyable.