Actualment denota diversió i animació (tenim el verb «engrescar», que equival a «entusiasmar», «animar» o «encoratjar»). Estar de gresca és divertir-se i festejar, per exemple. Antigament encara denotava conflicte, confusió o aldarull (com avui en castellà en expressions com «andar a la gresca»).

De perduts i perdudes en som uns quants... 😅

🤗🤗🤗

Etimològicament tampoc no tenen res a veure: «djalë» és patrimonial (< *dela < *dʰeh₁-l-os < *dʰeh₁- ’xuclar’, origen també del letó «dēls» ’fill’) i «djall» és préstec llatí (< DIABOLU(M) < grec διάβολος), molt estès (diable, diavolo, devil, Teufel, djöfull, deabru, đavo, diabeł, diaoul...).

La paronímia es manté en el paradigma singular definit:

djali–djalli
djalin–djallin
djalit–djallit.

I aquí s'acaben les similituds.

En el plural, tant definit com indefinit, ja no hi ha semblança:

djem(të)–djalle(t)
djemve–djalleve
djemsh/djemve–djallesh/djalleve.

Encara estic eixorc d'idees, així que reciclo (recupero, corregeixo i, si cal, augmento) enfilalls de l'Èquits (X). Gràcies! 😅

A mi el que m'ha destarotat ha sigut l'acrònim neerlandès. No s'estan de res quan volen, tu.