Però prou de sentimentalismes: ja podeu encarregar a la vostra llibreria la GUIA DE LES CRIATURES FANTÀSTIQUES CATALANES, que surt a la venda aquest dimecres. És un llibre més de nassos que l'home dels nassos!

Però llavors Maria Padilla va fer la Simanya i ens van petar totes les costures. Ho vam veure clar: les claus a la Maria. Que jugui. Aquí va néixer la parella Prats-Padilla, i nosaltres vam respirar: estàvem en bones mans. Aquest és el 8è llibre seu que editem, i el millor!

Vam demanar a quatre il·lustradors de nom i cognom que ens fessin una Simanya. I ve una col·laboradora i ens diu que té una amiga que li sembla que ho faria bé, que no ha publicat res però que té gràcia. A Comanegra fem UI UI UI, però vinga, va. No li donàvem cap opció.

El 2015 ens vam adonar que el país no tenia llibres de divulgació de referència sobre la mitologia pròpia, i hi vam ficar la banya. El text el teníem molt clar, però i les imatges? Quina responsabilitat! Sabíem què volíem, però no sabíem que existís, i vam fer un càsting.

La tasca de recerca i síntesi de Joan de Déu Prats és una delícia entre l'assaig i la poesia, i el que fa Maria Padilla no té nom, senzillament: ha donat cara, urpes i caràcter a més de cent criatures que només havíem vist en somnis, i això és molt important. Aturem-nos-hi ara:

La 'Guia de les criatures fantàstiques catalanes' és la culminació de deu anys d'investigació i publicacions sobre l'imaginari fantàstic català. En cataloguem més que mai indexats per origen, poders, punts febles i parentius, i amb representació d'arreu dels Països Catalans.

A un costat, Goethe dient que la història de Josep és massa breu per ser tan bella; a l'altre, Tolstoi dient que és tan bella justament per ser tan breu. I al mig hi veiem Thomas Mann, que ens mira als ulls i somriu com un dimoniet. El resultat: JOSEP I ELS SEUS GERMANS.

El principal exemple d'art bo hi que donava Tolstoi és... la història de Josep! L'autor de la història de Josep, diu el comte, «evita els detalls inútils que l'haurien allunyat del pagès rus, xinès o africà». Tot el que hi haguéssin afegit, diu, seria superflu.

(Una dada important: els diaris de joventut de Mann van plens de Tolstoi, i en una llista de maduresa en què enumera els seus llibres preferits hi trobem aquest ‘Què és l'art’. Recordem que Thomas Mann era un murri reconsagrat.)

Lev Tolstoi, en la seva etapa crepuscular, va escriure un assaig literari, ‘Què és l'art’, en què abominava de tota la literatura moderna, que segons ell s'havia oblidat de la seva funció moral i universal i s'havia perdut mirant-se el melic.

El cas de Goethe intentant reescriure la història Josep, la frase sobre la tràgica brevetat del mite, el seu fracàs i el relleu de Mann ha sortit en unes quantes faixes, no té mèrit, però i Tolstoi? Què hi pinta en aquesta història el comte Tolstoi? Ara ve el millor.

Comencem per Goethe, que ja va intentar sense èxit escriure un gran poema èpic dedicat a Josep, la història del qual considerava «massa breu per ser tan bella». Goethe va fracassar en l'intent, el manuscrit va anar al foc, i el fracàs del mestre va servir d'esperó a Thomas Mann.

Sabem que Tolstoi i Goethe eren dos dels principals referents amb qui Mann va medir les forces. Els va dedicar, sense anar més lluny, un llibre de crítica exquisit, i vincular-los ja és gairebé un tòpic. Però com els vinculem amb el projecte magne del ‘Josep’. Acompanyeu-nos:

Josep!! 😍

El gran projecte de vida de Thomas Mann, la que per a molts (i no cal dir que per a nosaltres) és la seva obra mestra i principal, per primera vegada en català, en mans d'un mag traductor que ja ha esgotat les nostres paraules d'admiració.

El 5 de novembre surten a la venda els dos primers volums de ‘Josep i els seus germans’. El tercer és al forn i el quart fent l'última amassada. És un moment tan especial, per a nosaltres, tan!, poder-vos dir que HO HEM ACONSEGUIT i que ja és vostre aquest enorme tresor literari!