He trigat en veure "Del fandom al troleig: una sàtira del blablabla" de Berta Prieto, però més val tard que mai. Quin goig de sàtira metateatral sobre la generació z que fa autoparòdia del món cultural i intel·lectual, sobretot en les arts. M'ha fet riure molt sentir-m'hi tan identificada a vegades.

La setmana passada vaig veure 'La tercera fuga' al TNC, una història familiar ficcionada de la Victoria Szpunberg, autora i directora. Des d'Ucraïna a Barcelona, passant per Buenos Aires i el Brasil, relata els exilis al llarg de tres generacions, trobant el perfecte balanç entre drama i comèdia.

Fa un parell de dies vaig anar al CCCB a veure "El cel no es guardarà el secret", una microòpera que juga amb una escenografia simplista però immersiva, de Sílvia Delagneau, i una composició musical, de Clara Aguilar, que fa del líric text, d'en Pol Guasch, una experiència sonora ben interessant. 🥀

SUCIA és un exercici honest de la vivència personal de la protagonista i directora, víctima i supervivent, Bàrbara Mestanza, que transmet el seu dolor en una actuació plena de moments esperpèntics,humorístics, crus i incòmodes; culminant en un final que m'ha arrencat llàgrimes dels ulls. Què bèstia.

joyitas de poesía que me ha descubierto @edupolar02.bsky.social este finde: 'Pandémica y celeste' de Gil de Biedma y 'Crush' de Richard Siken🫀