El fragment procedeix de l’obra ‘El llibre de comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV’, de J. Canela, M. À. Serra i J. Andreu. www.fundacionoguera.com/publicacio/e...

...coneguda sobretot pel seu paper de promotora artística d’una de les capelles de la catedral de Barcelona. Vídua d’Arquimbau de Foix, la noble gestionà personalment els seus dominis, que incloïen la vall d’Osor, a les Guilleries, tal com consta en els seus llibres de comptes.

Així de tristos foren els darrers anys de Sança Ximenis de Cabrera i de Prades, d’acord amb el testimoni del seu procurador, que hagué de fer-se’n càrrec fins que morí, el 1474. Sança havia estat una destacada noble catalana del segle XV,...

Hefest les cou, Zeus les tasta.

Devia Ilegir Marc l'Odissea i prendre'n la imatge o és una pura coincidència entre dos gegants de la literatura?

PS: Els versos de I'Odissea són de la traducció de Joan F. Mira.

Vaaa, que ho has fet de categoria!

Efectivament, l’ús de maragdes i altres pedres precioses, a les quals hom atribuïa propietats màgiques, era relativament habitual en la pràctica farmacèutica medieval de les classes més benestants, aquelles que se les podien permetre.

«Ítem, doné XVIII florins a·n Pardo de la Casta, cambrer del senyor rey, los quals li eren deguts (…) per rahó de alguns meracdes que ha comprats d’en Fransoy Vilardell per metra en los letovaris que·l dit senyor pren per rahó de la sua malaltia (…)».

Genial, gràcies!

Sí, bosses d’eixes. Si la tens dins les bosses fins a la següent temporada d’hivern després torna bé en si, doncs?

Ok, ho estudiaré. 🤔 Gràcies!

Sí? Més incòmoda que una de les normals?