Pensava... Anem tard, que bé, un diumenge que hem dormit molt, però waw, es que hem dormit moltíssim.

Doncs jo fa una estona m'he adonat del canvi d'hora quan he vist al rellotge analògic de la cuina que estàvem esmorzant a les 12! Fort.

Potser hauriem d'ajuntar-nos més sovint amb el periodisme i parlar de tot el que els mitjans no publiquen. Però... a on? En sales minúscules? Crec que el que cal és demanar als grans teatres que tinguin responsabilitat política en aquest sentit. Lxs professionals fem el que podem.

Famílies amb molt de poder que mantenen un perfil baix (algunes no tant, miri's als germans Puig)... Estem preparats com a societat per a encarar aquests temes? Ens interessen? Serveix d'alguna cosa?

O als Roura, o als Bofarull... O si intentéssim escriure alguna cosa sobre les Fundacions, sobre les concessions, sobre els patronats. Qui ho programaria?

Moltes vegades m'he preguntat què passaria si escrivim alguna cosa on es mencioni directamente als Roca, als Puig, als Godó, als Forcadell, als Cierco, als Bassols, als Cambó... Ho podriem estrenar?

Gràcies per acompanyar-nos, @dramaticles.bsky.social ! Va ser la última però... Aviat més!!!

La comensalidad como forma de vida. Siempre!

Em pensava que hi hauria més teca...
(Insomni)

Buf. Gràcies!

Gràcies per venir, Adam!

Bonus: l'obra es pot llegir a @dramaticles.bsky.social, cosa que s'agraeix sobretot per l'oportunitat de poder continuar reflexionant sobre un fet terrible: l'assassinat d'un activista, en Carlo Giuliani, a mans de la policia durant la manifestació del 20/7/2001 a Gènova, en plena cimera del G8.

Una bona direcció que treu el millor de Pau Bondiez, que s’hi entrega
Un text vigent, amb un cop d’ull subtil a #laFlotilla, que pot passar desapercebut però hi és gràcies a l'escenografia
Una proposta que recomano amb tota convicció: imprescindible veure-la
#Ragazzo al Teatre Eòlia